Junts, Batet i el llop que no arriba

"Mentre s'amenaça, descansa l'amenaçador", deia Miguel de Cervantes. Això és el que ha passat aquest dimarts a l'hemicicle del Parlament de Catalunya, a la sessió del Debat de Política General i en el transcurs de la qual, els socis de govern d'ERC, en boca del president de Junts al Parlament, Albert Batet –talibà de Puigdemont– , anunciava que el seu grup demanarà a Aragonès sotmetre's a una qüestió de confiança. Ho fa per diversos motius, alguns coneguts i d'altres ocults. L?excusa és que el president ha d?aclarir com complirà l?acord de legislatura. Els tres punts que reclama són: reactivació d'un Estat Major del procés, unitat a Madrid i negociació d'amnistia i autodeterminació a la taula de diàleg. Tres peticions que són com una carta als Reis Mags donat els camins de Junts cap a l'espai de la CUP i l'independentisme pragmàtic aconseguit pels republicans. En aquests moments, són com l'aigua i l'oli que mai no formaran una barreja homogènia.

L'autor de l'amenaça, Batet, un personatge rude i escorat a la “dreta” recalcitrant , és un personatge que ven com n'és d'important el país, però resulta que és al revés i “ell viu del país”, com es ha demostrat tots aquests anys.

Deia Demòfil, pseudònim del pare dels germans Machado, que “l'etruè espanta els nens; les amenaces als homes ximples”. I no crec que Aragonés i ERC siguin ximples, altres coses tenen, però ximples no. L'amenaça de Bate tvocero del fugit- ha coincidit amb la petició del PP català i, coneixent l'actitud de la CUP en aquests moments de revelar-se contra tot, inclòs el suport des de fora al Govern, els nervis han aflorat al Palau – inclosos en alguns consellers de Junts que no volen trencar l?acord, que la butaca del càrrec és molt tova i el carrer és molt dur. Per això, aquest dimecres al matí les agendes del president i d'alguns consellers s'han buidat d'actes propis per estar a disposició d'Aragonès a les reunions d'urgència que estan mantenint.

El que està passant amb Junts i ERC no és nou, sinó la continuïtat dels desacords entre les dues formacions , on els postconvergents senten que han perdut protagonisme, que amb tots els problemes Aragonés s'està assentant com a president, que a Madrid – encara que diguin que no volen saber res de Pedro Sánchez- no els tenen en compte, que no pinten res i que les eleccions municipals són a tocar. D'aquesta manera, han fet que es vulguin posicionar com els autèntics defensors de l'independentisme. La realitat és que estan perdent “clients”, cosa que no interessa.

El que està passant ara, és com “l'estiuet de Sant Martí”, un fals estiu que agafa la gent desprevinguda. Les amenaces quan es fan tantes vegades i no es compleixen, es converteixen en res . Al final com deia Demòfil, “promet poc i compleix molt”. Perquè al final l'amenaça serà com allò de què ve el llop….