Un 8 de Març trist, dividit, marcat per la incompetència

Una jornada abans del 8 de març, Dia Internacional de la Dona , com era previsible, l'admissió a tràmit de la reforma de la Llei "només si és sí" , ha estat aprovada per 231 vots a favor, 58 abstencions i 56 vots en contra .Els vots favorables.favorables han estat  dels diputats del PSOE, el PP, Ciutadans, PNB, Coalició Canària, el PDeCAT, PRC i els exdiputats d'UPN . Mentres que Vox i Compromís s'han abstingut. Vots contraris  Unides Podem -forma part del govern- inclosa la vicepresidenta Yolanda Díaz, a qui Belarra i Montero havien posat al disparador que es definís, i la resta del bloc d'investidura, ERC i Bildu  . Una votació que ha posat de manifest la ruptura del Govern i l'actitud dels diputats d'ERC i Bildu que han deixat clar que el que està passant amb les rebaixes de penes als violadors els importa tres cogombres, que els privilegis que demanaven a canvi del vot afirmatiu no se'ls han donat i que han deixat en un mal lloc el president del Govern mateix, que els ha concedit tantes de les seves peticions amb un cost electoral que li pot passar factura. Encara s'atreveixen a dir, tots tres: Podem, ERC i Bildu, que el PSOE s'ha alineat amb la dreta. I ERC i Podem amb qui estan fent front? Que la dreta doni suport a una llei que perjudica un col·lectiu, és normal que li doni suport com passa a qualsevol país democràtic del món. El que no és normal és que partits que es diuen d'esquerres segueixin permetent que els degenerats que han violat o abusat sexualment de dones i nenes vegin rebaixades les penes. Algú ho entén?

El que hauria de passar, que no serà així, és que Podem marxi del Govern . Però no ho farà: els sous, els cotxes oficials i els privilegis han calat molt profunds en els què venien a regenerar la política espanyola. Si tinguessin la més mínima ètica se n'anirien del Govern. Pedro Sánchez no els farà fora, que és el que volen ells per fer-se les víctimes i aconseguir mantenir els vots.

Amb aquest panorama i els anteriors es porta diversos anys en què la cohesió del feminisme ha saltat pels aires , la unitat s'ha dividit, cosa que no havia passat mai. Resulta que les noies de “Desunidas Podemos” han inventat el feminisme, estan per salvar-lo i erigir-se a la punta de llança quan resulta que són elles les responsables del que està passant en el moviment. És clar que Belarra i Montero, posadas a dit pel mascle alfa ,Pablo Iglesias, són les inventores de tot, inclosa la pólvora. Dues dones manejades per un home, és a dir, dues marionetes en mans d'un fracassat -que va dir que deixava la política i aquí està, bricant i manipulant les dones de la seva finca particular-. Aquestes dues incompetents donen lliçons de feminisme? Doncs la veritat és que ho intenten. Ni tenen talla, ni han lluitat pels drets de la dona, ni se les vol . Hi ha alguna similitud entre Montero i Belarra amb Clara Campoamor, Federica Montseny, Concepción Arenal, Rosa Luxemburg. entre moltes altres més? , En el blanc dels ulls. Perquè aquelles dones van ser elles mateixes sense tenir darrere cap home, és més, malgrat els homes que tenien darrere van aconseguir els seus objectius. Belarra i Montero són dos incompetents que pensen que la política és un joc i elles les protagonistes.

Que un partit com Unides Podem formi part del Govern és un acudit de mal gust si no fos perquè el mal que estan fent és irreparable. Els morats són Govern i alhora oposició. Es canvien la gorra segons convingui, Són gorrons? Sí.

El 8 de març d'aquest 2023 passarà a la història perquè alguns partits anomenats d'esquerres han prioritzat els seus privilegis i no pas els drets de les dones que han estat víctimes, que se senten abandonades ia les quals cal donar resposta. En aquesta ocasió la part socialista del govern ha rectificat davant del clam als carrers. Per això, aquesta jornada reivindicativa ha de servir per clarificar el posicionament dels diferents col·lectius feministes tan dividits i amb plantejaments divergents. Serà possible?.”El feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament”, deia Simone de Beauvoir.