8 de març: Patriarcat i democràcia són contradictoris

En èpoques ancestrals la monogàmia sembla que era poc rentable. A les dones no els hi convenia dependre d’un sol caçador ni als homes abastir una sola femella. El descobriment de la connexió entre sexe i procreació transforma profundament les relacions entre els sexes, sorgint la fòbia masculina a l’adulteri i originant la subordinació forçosa dels interessos de les dones als dels homes. Amb el sedentarisme augmenten les possibilitats de reproducció, i les dones queden relegades a la procreació. 

Així neix la divisió sexual del treball i la necessitat dels homes de dominar la sexualitat femenina per assegurar la perpetuació dels seus gens. La dona comença llavors a ser considerada propietat privada, primer del pare i després del marit, sorgint així el patriarcat, que amb el temps crea un ordre simbòlic de superioritat de l’home sobre la dona utilitzant els mites i la religió, que l’assumeix com a ordre institucional i el manté fins avui inalterable, basant-lo en creences i dogmes.

En l’actualitat existeixen diferents graus d’opressió patriarcal que guarden un paral·lelisme ideològic, però substancialment diferents depenent del desenvolupament de cada societat, amb una major o menor acceptació i respecte a “la Declaració Universal dels Drets Humans”.

El terme democràtic “equitat entre els sexes”, fa referència als drets humans i a la justícia social. Comporta identificar les necessitats específiques de les dones i posar en marxa mesures per aconseguir la igualtat entre els sexes en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats.

Discriminació per raó de sexe és tota distinció, restricció o exclusió basada en el sexe, que arribi a menyscabar o anul·lar el reconeixement o l’exercici de les dones dels seus drets humans i llibertats fonamentals.

La penalització de l’avortament vigent a Andorra, és una discriminació per raó de sexe, i va en contra de l’equitat i els drets fonamentals de les dones. Les dones exigim el dret a decidir lliurement sobre el propi cos sense tuteles d’un Estat condicionat encara per creences religioses patriarcals, dogmàtiques i molt distanciades de la ciència, la raó i la democràcia. 

Avui dia 8 de març volem alçar la veu per reclamar els Drets Humans de les valentes dones de l’Iran, que estan patint enverinaments a les escoles i estant essent assassinades per treure’s el mocador del cap, per les dones d’Afganistan a les que impedeixen treballar i accedir a  l’educació perquè siguin serventes dels homes, per les nenes que són cada dia mutilades en tot el món per dominar la seva sexualitat, i per nosaltres mateixes, les dones dels països que es consideren democràtics, però que no són veritables democràcies, perquè ens discriminen i oprimeixen per raó de sexe, malgrat va contra les seves pròpies Constitucions.

Reclamem compartir les cures, salaris iguals sense diferències per sexe, superar el sostre de vidre i el terra enganxós, i en resum, tenir els mateixos drets reals i oportunitats que l’altra meitat de la població, els homes. 

I tot l’anterior, no ho podem aconseguir sense l’abolició del patriarcat que ens oprimeix. El patriarcat és un ordre social a superar perquè per la seva naturalesa, entra en contradicció constant amb la democràcia.