La Barcelona d'Ada Colau s'ha tornat excloent
El palau més grandiós i espectacular de França, Versalles, va néixer com un pavelló de caça del rei Lluís XIII, el 1623, i va ser durant el regnat del seu fill Lluís XIV, conegut com el Rei Sol, quan va anar ampliant-se amb palauets i jardins fins a arribar a convertir-se en un somni de reis que va meravellar el món per l'espectacularitat i la bellesa de les seves construccions, jardins, fonts i arbredes. El passat 18 de febrer Versalles complia els primers 400 anys i continua sent una de les grans meravelles del món.
Si al Rei Sol se'l coneix per Versalles, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, - gens monàrquica, per cert- vol deixar la seva empremta almenys en un gran projecte que la recordin quan deixi l'alcaldia després de les eleccions del proper mes de maig. Serà la seva gran obra, que la majoria de barcelonins no oblidaran: la implementació de “superilles”, la reducció de carrils per a vehicle donant prioritat als “nous” transports no contaminants - sí entorpidors -: el carril bici, els patinets elèctrics ,...Aquest és el seu gran Versalles. No se'l coneixen altres èxits, ans el contrari: la degradació de Barcelona.
Amb obres constants als carrers, la capital catalana s'ha convertit en una urbs intransitable , plena d'obstacles que perjudiquen tothom. Hi ha un col·lectiu que especialment està patint de manera més directa els efectes de les mateixes: els discapacitats. L'alcaldessa i el seu equip de govern de los Comunes pensen en ells? A la vista és que no.
A Catalunya hi ha gairebé 600.000 persones amb discapacitat , de les quals unes 265.609 resideixen a l'Àrea Metropolitana, és a dir, gairebé el 50%. D'aquestes, 137.832 a Barcelona ciutat. Qualsevol persona pot comprovar com les obres que s'estan realitzant no estan senyalitzades per a bona part del col·lectiu : les persones cegues o deficients visuals o les de mobilitat reduïda. Més d'una vegada, les persones cegues que estaven acostumades a valdre's per si mateixes, ara han d'anar acompanyes si no volen patir algun accident. Les que van en cadires de rodes, tres quarts del mateix: han de buscar alternatives per arribar al seu lloc de destinació .Passar pel mig de les obres sense patir cap contratemps? És més que possible que no sigui així.
Amb els nous paviments del terra s'han oblidat de posar bandes o qualsevol tipus de material o senyalització perquè els cecs es puguin orientar. Tan difícil és tenir-ho en compte? Per a l'ajuntament sí, perquè no ho aplica.
Segons la Comissió Europea, una ciutat és accessible quan “tothom hi pot viure, desplaçar-s'hi i utilitzar tots els serveis sense problemes.
L'alcaldessa, s'ha “despistat” d'atendre un col·lectiu tan important com el de la discapacitat -també de la gent gran- , deixant-los als peus de les tanques, els esvorancs, la terra, com si ja no en tinguessin prou amb els problemes originats per les bicicletes, patinets i altres artefactes que sense cap formació dels que els utilitzen se'ls emporten per davant, especialment els cecs i els que van en cadires de rodes, però també les persones grans que s'han convertit en els grans perdedors d?una Barcelona que abans era més accessible, amable i integradora.
Barcelona s'ha convertit per als discapacitats i la gent gran en una ciutat excloent que els fa la vida més complicada, menys agradables i limita la seva autonomia personal, cosa que haurien de tenir assegurada per no dependre de ningú, és un dret que cal respectar. Rectificaran i tindran en compte tots convenients?... Deia Scott Hamilton que “L'única discapacitat a la vida és una mala actitud”
