“Qui calla atorga, senyor Sánchez”

Amb el resultat que era previsible va acabar la primera part de la investidura del candidat Alberto Núñez Feijóo , en què no ha estat elegit per presidir el govern d'Espanya. Les dades, com ja es coneixia, no donaven prou vots. Ara caldrà esperar divendres per a aquesta segona votació en què necessitaria més vots afirmatius que negatives. Situació que si no passa un miracle no passarà. És clar.

Com ha transcorregut la primera sessió amb la presentació del programa del candidat del PP i la intervenció dels diferents grups polítics? Els discursos de cadascun han transcorregut en el seu estil, sense sortir del guió.

La intervenció d'Alberto Núñez Feijóo ha  transcorregute en aquestes línies :la primera estava dedicada directament a la línia de flotació de Pedro Sánchez per les possibles cessions als independentistes: primer amnistia i com van explicant des d'ERC, referèndum d'autodeterminació després. La segona, lexposició de les línies generals de govern en el cas que fos elegit. Enumero fins a sis: política general, estat del benestar. economia, família institucional, pacte de l'aigua –si era possible arribar a un pacte d'Estat amb els socialistes–. La presentació ha estat correcta.

La sorpresa majúscula va venir quan el primer partit a intervenir, el PSOE. S'esperava que fos Pedro Sánchez l'intervinent, però no, de la cinquena fila de la bancada socialista va baixar l'ara diputat i exalcalde de Valladolid, Óscar Puente , que l'únic que va fer és ficar-se amb Feijóo, sense entrar al contingut del programa que acabava de presentar, La chulería es va evidenciar a Óscar Puente, actuan com un gos de caça a qui havien deixat anar el seu propietari perquè portés una peça. Ho va aconseguir?, Doncs sembla que no. El val·lisoletà s'havia de tornar a guanyar la confiança del seu cap Sánchez després d'haver-la perdut no fa tant de temps.

L'actitud de Sánchez de no intervenir pot catalogar-se d'una falta de respecte a la institució i un ninguneig innecessari al candidat , que ha aguantat estoicament l'envit deixant-li anar la por que tenia de sortir per no donar explicacions sobre l'amnistia, i que les seves paraules puguin molestar tant ERC com Junts, que es troben els dos partits en una cursa per rendibilitzar els seus vots i dir qui ha aconseguit més privilegis. Un deliri que no ha deixat, sinó que cada dia augmenta. No cal fer malbé les negociacions devia pensar Sanchez,que segons els independentistes estan molt avançades.

La intervenció d'ERC i Junts, en línia. més dura la portaveu de Junts, Mirian Nogueras , que no ha volgut dir ni una sola paraula en castellà. Pitjor per a ella, perquè la majoria dels assistents i els teleespectadors han passat del discurs. És la gran talibana del seu partit, telemàticament dirigida per Puigdemont. El portaveu republicà, Gabriel Rufián , en canvi, més pràctic que ella, feia servir indistintament les dues llengües, sense deixar de banda les seves crítiques a Feijóo.

Què dir de Sumar? Doncs que Yolanda Díaz s'ha quedat preparada i sense discurs en comprovar hores abans que Sánchez no intervindria. Així que, de pressa i corrent, va ser la portaveu Lois la que va haver de sortir a la tribuna. Una intervenció fluixa: se'l notava la manca d'experiència i preparació. No hi havia altres persones millors per intervenir-hi?, Sí, però no eren del gust de Yolanda Díaz.

Crec que l'estratègia de Pedro Sánchez, per molt que li riguin les gràcies i ho felicitin, ha estat un error que sona una mica a covardia . La cara cal donar-la en tot moment: quan les coses són favorables, o quan passa el contrari. Aquest gest poc democràtic del president en funcions ha fet de Feijóo un màrtir, alhora que l'ha consagrat com un bon líder de l'oposició que li donarà guerra a la legislatura si Sánchez finalment és elegit president amb un preu excessivament alt.

Feijóo ha establert les bases de ser el defensor de la igualtat de tots els espanyols i el polític que anteposa l'interès general a l'ambició personal. El líder del PP, al llarg de dos dies, ha volgut presentar-se com el defensor de la “igualtat de tots els espanyols” i el polític que “anteposa l'interès general a l'ambició personal”. Al final, el candidat ha dit “ qui calla atorga, senyor Sánchez, veurem la intensitat del seu silenci i allò que li exigeixen”.

Divendres que ve, segona votació, amb els resultats que ja són previsibles. Després comença la logística per a la investidura de Pedro Sánchez. Això vol dir que el mes d'octubre, com és habitual, ens tindrà molt, però que molt entretinguts.