El Bambi Zapatero, el teloner de Sánchez, dóna suport a l'amnistia

Vagi per davant que, als seus inicis, m'agradava el llavors president del govern d'Espanya, José Luís Rodriguez Zapatero , per les polítiques socials. Posades de pota n'havia tingut unes quantes com els famosos “brots verds” en plena crisi econòmica, és clar que és humà i tot no  pot fero bé.

De la seva etapa se'n recorda, entre altres coses, l'aprovació de la pujada de les pensions mínimes un 26%, el salari mínim interprofessional, aprovació de la Llei de Dependència, Llei d'Igualtat, la   Educació per a la Ciutadania , la retirada de les tropes de l'Iraq, la Renda d'Emancipació per a joves i ajuts de 2.500 per fill, el   matrimoni gai, la Llei Antitabac, paritat al govern, retorn dels arxius de Salamanca, el   Estatut català , el   diàleg   amb ETA, la llei de la memòria històrica , entre d'altres. Aquests èxits no es poden posar en dubte - encara que molts pensin el contrari-. Fins aquí res a dir en contra. Quan va deixar de ser president després de perdre les eleccions el 2012 davant del PP de Mariano Rajoy, va prendre possessió com a membre del Consell d'Estat. Tres anys després, ho va abandonar per presidir el Consell Assessor de la Fundació alemanya Institut per a la Diplomàcia Cultural.

El 2016 va ser nomenat president del Fòrum de la Contractació Socialment Responsable. Va ser aquell mateix any quan l'expresident Zapatero va començar la seva relació professional com a assessor/mediador amb el dictador Nicolás Maduro , amb qui ha aconseguit i segueix obtenint uns suculents ingressos.

És legal l'activitat de Zapatero? És legal, però poc ètica per la defensa d'un dictador que té el seu poble a la més trista de les misèries amb uns quants milions de veneçolans fora del país. Només el cercle proper a Maduro viu com a senyorets, la resta passa penúries que van des de falta i encariment dels aliments fins a la manca de medicaments.

L'expresident Zapatero ha llençat per la borda la credibilitat dels seus anys com a president, així ho seten molts ciutadans . Els diners, per molt llaminers que siguin, no poden tapar el comportament d'una persona que ha estat president del govern ia més a més màxim responsable d'un partit d'esquerra. És indigne.

Amb els seus viatges a Veneçuela i altres països d'Amèrica Llatina per “intercedir” amb les seves bones “arts”- i de passada augmentar el compte corrent- el PSOE de Pedro Sánchez el va treure de l'ostracisme polític. L'ha utilitzat com a valedor de les seves polítiques i teloner als actes del candidat Sánchez. És la cara bonica que, com a bon orador, vol convèncer els votants. Zapatero va fer el tour pels mitjans de comunicació mostrant la bona nova. Ara, amb els possibles pactes perquè Sánchez pugui renovar la seva presidència del Govern amb concessions tan impopulars com l'amnistia per al fugit Puigdemont i els implicats en tot el procés, ha tornat a estirar Zapatero . Ha de tornar al circuit dels mitjans de comunicació per explicar que això de l'amnistia és legal, que s'ajusta a la Constitució i que ajudaria a iniciar un procés per intentar el retrobament de Catalunya amb l'Estat. Un cop més, Zapateo parla d?una Catalunya unitària, quan no és veritat. La Catalunya plural és la real i la majoria han patit els efectes de la gran moguda del procés, sense que l'Estat i el govern hagi fet res per defensar-los.

Amb aquesta actitud, l'únic que estan aconseguint els que es dediquen a explicar allò que és inexplicable, cas Zapatero i companyia, és que la gent s'allunyi cada vegada més dels polítics, perquè com s'ha comprovat una vegada més, diuen unes coses en campanya i després de les urnes, fan la contrària. La decepció de molts votants i militants socialistes és gran, el que passa és que entre la militància està implantada la llei del silenci, Si algú pensa que ja ho ha vist tot, asseguin-se perquè vénen corbes, li ho dic.