ERC diu sí al pacte i a Puigdemont, Laura Borràs li posa la proa

Les mires estaven posades avui en dues ciutats: Brussel·les i Barcelona . A la primera, perquè Carles Puigdemont reunia a la capital belga el consell permanent de Junts per explicar-li els acords aconseguits amb els representants del PSOE i demanar-los que els aprovessin, encara que encara queden “petits” serrells per solucionar. Fins i tot estava prevista una roda de premsa i compareixença posterior de Puigdemont per explicar que s'havia aprovat l' acord per investir Pedro Sánchez . Però la sorpresa va saltar quan la reunió estava sent més llarga del que estava previst, gairebé sis hores discutint. La tardança es podia atribuir a dues coses: estaven escenificant la durada, o perquè hi havia discrepàncies entre els integrants. Aquesta darrera és la causa. El motiu, entre d'altres, és la no inclusió d'un paràgraf al tema de l'amnistia. Seria incorporar Laura Borràs en aquesta llista que deixa tots els implicats en el procés -inclosos els CRD i els del Tsunami- nets de pols i palla de les accions realitzades? Això sembla. Entre els participants a la reunió hi havia més d'un amic de Borràs que pressionava. Potser per això, el secretari del partit, Jordi Turull, a les imatges prèvies a la reunió, no tenia bona cara.

Al final, el conclave de Junts ha acabat sense acord . Les discussions continuaran, sense data fixada per decidir. No pot ser més enllà d?aquesta setmana per això dels temps. Un refrany romanès diu: “Qui cava un forat per als altres, acabarà caient-hi”. Això és el que li pot passar a Puigdemont sinó és capaç d'aconseguir l'aprovació. És clar que també pot passar que es tregui de sobre uns quants , com ha fet amb el Consell per la República, i problema solucionat.Ell és el que mana, decideix i executa.

Mentre es coneixia la decisió de Junts, els socialistes entraven en pànic davant de la notícia . Tenien previst entrar aquesta tarda al registre del Congrés la llei d'amnistia. Així que han quedat amb el text i sense acord. No passa res, perquè el que queda de setmana Puigdemont donarà un cop d'efecte –li agrada el protagonisme– i dirà que sí. Es traurà algun as de la màniga per justificar-ne la postura. Com diu un refrany japonès: “Fins i tot els micos cauen de l'arbre”.

A Barcelona, l?executiva d?ERC aprovava l?acord amb els socialistes. Es visualitzava el mateix amb la signatura del ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños , i el líder dels republicans, Oriol Junqueras . Hores més tard compareixia Junqueras per donar a conèixer alguns dels èxits de l'acord d'investidura; la llei d'amnistia; el traspàs complet de Rodalíes amb dotació pressupostària inclosa; la condonació de 15.000 del deute, al qual cal sumar 1.300 milions d?interessos. Això és el que s'ha explicat, cal conèixer el document complet per saber què no han dit. Junqueras ha expressat en la seva intervenció que amb aquest acord “avui guanya Catalunya”.

Mentrestant, el ministre Bolaños, que s'ha passat la jornada a Barcelona, compareixia davant dels mitjans de comunicació amb Salvador Illa, donant-li protagonisme després del paperó que li han fet fer defensant l'amnistia, que li passarà factura electoral. Deia el disciplinat d'Illa “que la majoria de catalans va votar per frenar un govern de dretes i de la ultradreta” i que amb acord com l'assolit amb ERC-espera que Junts digui que si els socialistes estan actuant “amb realisme, determinació i valentia”. I per si no en tenia prou, va afegir que és una “oportunitat en el camí de la convivència”. A Illa cal recordar-li que els van votar per això, però no perquè fessin un pacte amb els partits independentistes i donar-los l'amnistia i les prebendes perquè Sánchez continuï sent president del Govern. S'equivoca quan parla del camí de la convivència, perquè la convivència, igual que el respecte, no s'imposa, es guanya cada dia, cosa que no s'està produint. Hi ha un refrany espanyol que diu: “Al millor caçador, se'l va la llebre”. Doncs això, Salvador Illa.

Amb els esdeveniments d'avui, demà serà un altre dia que alguns esperen que els aporti més llum en aquesta tragèdia per capítols en què s'ha convertit la investidura de Pedro Sánchez. L'esperen els partits de l'oposició que li donaran on els fa més mal.