Sánchez té una flor al darrere i Feijóo una motxilla a l'esquena

Dia i mig de debat d'investidura, intens, i una votació de 179 vots han estat els que han portat Pedro Sánchez a ser elegit de nou president del govern d'Espanya. En contra del 171 del PP, Vox i UPN. Així és la democràcia. No compta qui hagi guanyat les eleccions, sinó qui pot formar govern , és a dir, qui compta amb prou vots per constituir-lo, és constitucional.

El debat ha estat realment dur, amb intervencions per a tots els gustos. Algunes deixaven un sabor amarg, d'altres s'assemblaven a la compra en un mercat on depèn dels diners que es disposi es poden aconseguir més productes. És el que hi ha i el que es presten els partits polítics: mercadeig pur i dur. Així ho reconeixien en les seves intervencions els partits que li han donat suport.

El que sí que ha quedat clar és que Pedro Sánchez té una flor al darrere . Com més complicades se li posen les coses, més capacitat té de tirar-les endavant. Ho ha demostrat diverses vegades, però en aquesta ha estat de llibre. És un polític hàbil, astut, amb poca ètica - en política és el que s'emporta- però capaç de sortir-se'n. El nou president del Govern ha aconseguit els vots de Sumar –forma part de l'Executiu–, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i CC, tot un rècord. És cert que els vots no són gratuïts, ni perquè vulguin molt els socialistes, ni tan sols Espanya, tenen un preu alt que en aquests quatre anys haurà d'anar abonant. Ho esperen amb la llista per controlar-ho.

El candidat Sánchez presentava a les seves senyories el seu programa de Govern, Al preàmbul, que va ser ampli, el candidat es va dedicar a ficar-se frontalment contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i VOX. Li va refregar per la cara que no havia estat capaç d'aconseguir els vots dels partits que el votarien a ell. El va culpar d'incitar la gent a sortir als carrers i els va responsabilitzar dels aldarulls que s'estaven produint, especialment davant de la seu del seu partit. Les seves acusacions van ser molt dures...

La segona part del seu discurs va estar enfocat a presentar totes i cadascuna de les mesures socials , que són importants i que seran ben acollides per les persones que se'n veuran beneficiades. Totes les propostes, encara que no ho hagi dit, tenen uns costos econòmics molt alts. La pregunta és, d'on pensa treure tants diners per pagar-los? . Ja se sap que els governants poden presentar projectes, però han d'anar acompanyats de partides pressupostàries, si no és paper mullat, electoralisme. Per això la pregunta. I la resposta pot ser, la pujada d'impostos? És més que probable, els diners no surten de les pedres, ni cau del cel, ni els impostos als rics els cobriran, ni la majoria de les empreses petites i mediades, que són la majoria, estan per tirar coets.

La tercera part de la intervenció va intentar explicar el tema que més està preocupant a la ciutadania: l' amnistia ,. Sánchez deia que les circumstàncies són les que són, A més, exposava que “cal fer de la necessitat, virtut” i veure que el perdó que s'aplica amb l'amnistia pot tenir efectes molt positius sobre el conflicte de Catalunya, que continua pendent de resoldre després del “trauma” del procés.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo , va dur a terme una bona intervenció, carregant contra els acords del PSOE amb els partits nacionalistes. Insistia que es trenca Espanya, que la llei d'amnistia no és constitucional i que els tindran al davant. Per Feijóo, l'"equivocació" de cedir a les exigències de Junts i ERC costarà molt cara a Espanya. Repetia una vegada i una altra que continuaria donant la batalla per l'amnistia, que no ho deixaria.

En la seva resposta de Pedro Sánchez, ha estat excessivament dur, menyspreant el líder de l'oposició, fins i tot se n'ha arribat a riure. Una prepotència innecessària, injustificada. Potser ha aplicat allò de “l'enemic ni l'aigua”, una actitud que es pot tornar en contra. El que ha quedat palès és que els dos grans partits han trencat els ponts, cosa que no s'ha de produir mai.

La legislatura que acaba de començar no és un camí de roses per al president Sánchez. Té l'espasa de Dàmocles a sobre del cap: Junts , ERC li exigiran que compleixi tot el que s'ha pactat, un a un els punts subscrits. Si no es fa, Sánchez s'ho passarà molt malament. Si els compleix –cosa que crec improbable– tindrà la batalla amb els partits de l'oposició, la judicatura, els empresaris –als quals considera enemics–, les associacions i una bona part de la ciutadania.

Pedro Sánchez té una flor al darrere, però la sort no dura tota la vida. Alberto Núñez Feijóo té per contra una motxilla a l'esquena, i dins d'ella hi ha Vox, Isabel Díaz Ayuso, els casos de corrupció, i les intrigues internes del seu propi partit que en menys que canta un gall li aixecaran la camisa.

Així que, ja hi ha Govern, la legislatura comença a caminar, i els problemes segueixen el mateix camí. Continuaran els de Vox incendiant els carrers? És el recurs que li queda, a més de resar el rosari perquè deixin de perdre votants.