La Cimera del Clima al país del petroli i el gas, tota una paradoxa

Ja fa un temps que el clima està canviant. Els efectes són palpables i cada cop més evidents amb conseqüències catastròfiques. No passa una setmana que els efectes del canvi climàtic no apareguin: pluges torrencials, inundacions, terratrèmols, tsunamis. Ho veiem, força ho pateixen, especialment els més pobres.

Ens ve a la memòria la faula del pastor mentider i la seva ja coneguda frase: ¡que ve el llop! No cal descriure tot l'episodi del que ha passat, és ben conegut per tothom. El mateix ha passat amb el canvi climàtic . Veus autoritzades ja feia uns quants anys que venien denunciant-ho, pocs les van escoltar, fins i tot els van titllar de bojos, fins fa ben poc, quan l'evident no es podia tapar més o enganyar la gent.

Els mandataris mundials se solen reunir en conferències mundials per parlar del tema i les aportacions que ha de fer cada país per combatre el que ja ha arribat, que no és cap broma, sinó una cosa molt seriosa. No sempre els resultats dels conclaves són els esperats. Són molts els interessos que hi ha en joc i cadascú intenta salvar el seu territori, especialment pel que fa als seus negocis, la seva economia.

Aquest dijous s'iniciava als Unió dels Emirats Àrabs, concretament a la ciutat de Dubai la Cimera del Clima anual de l'ONU, la COP 28. La raresa o contradicció de la cimera és l'elecció de l'escenari , Dubai, que presideix la mateixa de les terres mundials del petroli i el gas, quan un dels objectius de la cumbe per combatre el canvi climàtic és eliminar l'ús dels combustibles fòssils. El 29% dels ingressos de Dubai depenen del petroli i el gas, - sorprenent, no? És clar que, si s?aplica la letrilla de l?enginyós escriptor del segle d?Or espanyol, Francisco de Quevedo, s?entendrà millor. “Poderós cavaller és els diners”, no cal explicar res més. Els petrodòlars fan callar veus i consciències. No obstant, sempre hi ha quixots disposats a lluitar contra ells.

A l'acte inaugural, el secretari General de l'ONU, António Guterres , incidia en els combustibles fòssils i en la necessitat de desenganxar-se'n si es volen evitar els devastadors efectes de l'escalfament global. Guterres va proposar l'eliminació gradual dels combustibles; “No podem salvar un planeta en flames amb una mànega de combustibles fòssils”, postil·la el secretari general de l'ONU.

La proposta d'Espanya, igual que l'europea, té tres objectius: t riplicar la capacitat de generació d'energies renovables, doblar els objectius d'eficiència energètica aquesta mateixa època i posar fi a la producció i el consum de combustibles fòssils per a energia. Espanya té un paper molt important atès que ostenta la presidència de la UE.

Els debats de la cimera no seran un camí fàcil, els països més dependents dels combustibles fòssils no acceptaran les propostes que sorgeixin, els va la seva economia. Els importa ben poc el que els pugui succeir als seus ciutadans i per descomptat a la resta del món. Entre els països més contaminants hi ha la Xina i l'Índia, que a més del petroli, no són els únics que també tenen una gran dependència del carbó.

La factura del canvi climàtic no és igual per a tothom . Ha arribat primer a les poblacions més pobres. L'1% més ric del planeta emet la mateixa quantitat de carboni que el 66% de la població mundial, tota una barbaritat Es podrà introduir al text que sorgeixi de les deliberacions alguna promesa de reduir els combustibles fòssils? Si no s'aconsegueix, la cimera pot acabar en un document descafeïnat. Segur que alguna bona notícia sortirà del conclave dels poderosos, com la posada en marxa del fons de pèrdues i danys per compensar les zones més vulnerables pels efectes del canvi climàtic, dels quals no són responsables, i sol passar a les zones més pobres. Els fons seran gestionats pel Banc Mundial. La segona part d‟aquest projecte és la dotació econòmica que han d‟aportar tots els països, però també les multinacionals . Aquest serà un altre dels problemes que hauran de resoldre tan ràpidament com sigui possible. És l'obligació de tothom.

Com queden encara algunes jornades, amb tots els inconvenients a què s'enfronten, seria un gran error -van uns quants- de la cimera dels poderosos, malgrat els petrodòlars, no arribar a un text de consens. No fer-ho seria un fracàs més de la cimera, en van altres més de les anteriors… “Poderós Caballero és don diners”, que deia Quevedo.