Viatjar pel món constitueix un veritable albur perquè hi ha països als quals és impossible accedir, com va ser el cas d'Aràbia Saudita, que fins ahir mateix va estar tancat per a qualsevol persona aliena al món islàmic que no estigués formalment convidada a anar-hi i que des de fa un o dos anys ha començat, en canvi, a obrir les fronteres al turisme. Lluny de la nostra intenció intentar explicar en poques paraules un país tan extens com complex. És millor aproximar-nos-hi discretament amb algunes imatges espigades a l'atzar que poden servir com a lectura introductòria a una societat molt diferent que desenvolupa la seva vida, a més, en un entorn hostil com el desert.
L'autoritat teocràtica
Aràbia Saudita és una de les poques monarquies absolutes que sobreviu en el nostre planteja al segle XXI i, a més, un país teocràtic que no té constitució perquè la seva llei fonamental és l'Alcorà, amb la Sunna i el jadius, és a dir, el cos religiós i legislatiu revelat per Déu a través del Profeta Mohamed i completat amb la interpretació autoritzada del missatge diví. Innecessari és a dir que en un sistema semblant vaguen els partits polítics i les eleccions, que mai no s'han celebrat. Això no vol dir que les coses no puguin a poc a poc evolucionar. L'actual home fort del règim, el príncep hereu Mohammad ben Salman, -que apareix a la foto el primer per l'esquerra, amb Abdulaziz ben Saus, primer rei d'Aràbia Saudita, i Salman ben Abdulaziz, l'actual monarca regnant- s'ha fet demostrat hàbil en l'exercici de les relacions públiques (encara que també implacable amb els seus enemics, com va comprovar el finat periodista Kashogui) amb la implantació de dues rupturistes novetats: l'acceptació que les dones, vestides, això sí, amb rigorosa abaia, puguin conduir vehicles, i l'obertura del país al turisme.
La fe
Dues de les principals ciutats del país constitueixen l'eix geogràfic de la religió musulmana: La Meca, on hi troba la Kaaba o Pedra santa, i Medina. El profeta va viure a totes dues i la seva fugida de la primera a la segona va marcar l'inici del calendari musulmà. Per això l'expressió de la fe religiosa és una de les notes més definitòries del país on cada any acudeixen milions de pelegrins de tot el món per complir un dels cinc preceptes de l'islam. La manifestació de la fe és perfectament perceptible a qualsevol lloc del país com mostra aquesta imatge en què pare i fill resen amb devoció en un racó del gegantí complet de mesquites de Medina.
La galbana
Aràbia Saudita és un país molt calorós on fins ahir mateix l'or més cobejat no era el metàl·lic, sinó l'aigua. Com que ara és un país ric gràcies a un altre or líquid, el negre, la manca d'aigua se soluciona amb la potabilització dels mars que envolten el seu litoral i gràcies a això l'aigua potable no falta a cap lloc del país. No obstant, la temperatura ambient, accentuada a les costes per la humitat, imposa un ritme de vida pausat que convida a la galbana, com és fàcil observar en les actituds d'alguns ciutadans desprejudiciats que no tenen cap pudor a fer una migdiada al mig del carrer . Bismillah!
L'optimisme
A Aràbia Saudita hi ha molta gent que viu desfogadament gràcies a la riquesa produïda per l'explotació dels seus recursos naturals i pels negocis i les inversions que han sorgit a l'empara dels beneficis que se'n deriven. Però també n'hi ha que aparentment sembla que no gaudeixen d'una posició tan desfogada, cosa que no vol dir que no puguin gaudir de la vida, com l'alegre personatge que trobem en ple, i al que sembla divertit, diàleg de carrer al centre de la ciutat vella de Yeda, porta d'entrada al país des del mar Roig.
El trampantojo
Segurament deuen haver vist més d'una vegada com en certes esglésies se simula amb pintures la inexistència de certs elements decoratius. És el que es coneix amb el nom de “trampango” que, segons el diccionari de la Reial Acadèmia, és “trampa o il·lusió amb què s'enganya algú fent-lo veure el que no és”. Doncs bé, aquí n'hi ha un. El circumspecte cavaller captat per la nostra càmera a Jeda va poder semblar-nos un exemple arquetípic d'home saudita de possibles i vam fer creure-ho així fins que a algú se li va acudir parlar amb ell i descobrir que en realitat era… un turista alemany. Això sí, amb la kufiia molt ben atropellada sobre el cap.
I la complicitat
De les dones se n'espera que ocultin els seus turbulents i temptadors encants amb una vestimenta propícia, d'ampli vol -per tal d'amagar tota mena de sinuositats pecaminoses- i tela de color negre. Totes vesteixen a l'Aràbia Saudita d'aquest tenor i moltes el complementen amb l'addició d'un vel, també negre, que permet amagar la cara, a excepció dels ulls. Ah! però el que no van poder impedir els que van dictar tan severes lleis és el llenguatge de la mirada, tal com ens va demostrar aquesta jove saudita que trobem als voltants de la mesquita blanca de Medina. La seva complicitat va arribar al punt de deixar que la fotografiéssim sense cap impediment i diria fins i tot que amb natural coqueteria. El seu va ser, encara tapat, el rostre més bonic que trobem a tot el país.
