Però qui paga aquest convit?

Diversos col·legues d'aquí i d'allà es pregunten d'on surt tant diners per pagar cases amb tres mil metres de jardí, menjars, viatges a l'estranger, multes i fiances, a més de màrqueting, cartelleria i fins a uns quants centenars d'urnes vingudes del llunyà orient però, de moment, ningú sap contestar una pregunta tan senzilla.

Una pensa, doncs, que els serveis secrets d'un país mitjanament seriós ja l'hauria respondre fa ja força temps. Però els nostres, els del Regne d'Espanya, o saben i callen, o són rematadament dolents i no encerten a entendre com se les gasten els del seu entorn i per tant no serveixen absolutament per a res.

Aquest dilluns el jutge Llarena li ha ficat 60.000 euros de fiança a la co-lideressa d'Esquerra Marta Rovira; pocs minuts després, l'ANC ha posat la pasta sobre la taula, com si la quantitat fos pura xavalla per a l'organització que, pel que es veu i pel que s'intueix, té més diners amagats que els Botin en les seves caixes fortes i és més generosa amb els de la seva corda que els culers amb el portuguès André Gomes.

El viatge d'Anna Gabriel a ¿Veneçuela? i després a Suïssa s'intueix que ha estat per recollir fons solidaris amb la seva causa i que després, després de veure la residència en la qual s'enganxa la gran vida al fugit Urdangarin, donar-li plantada al jutge del Suprem que vol interrogar i quedar-se a la terra de Guillem Tell.

Veurem què passa en les properes hores, però aquest assumpte pinta a una versió femenina de la tocata i fuga de Puigdemont, Opus número dos, dirigida, això sí, d'altra espavilat lletrat proper ETA amb minutes de 600 euros a l'hora.

Si algun dia, per una d'aquelles casualitats científiques -que no polítiques, ni de bon tros religioses- es descobrís el sortidor que subministra gasolina al bòlid que condueix el procés a Ítaca, és més que probable que les aigües tornessin al seu curs i que tots poguéssim posar-nos a reflexionar sobre com ens hem comportat amb els nostres conciutadans, i amb això averiguáramos quina és la causa de tanta desgràcia i el com poder acabar amb ella.

Si això succeís, tant de bo que una nova Madame Curie sigui la que ens aconsegueixi treure de la dificultat i ens descobreixi quin és l'origen de tots els nostres mals. Llavors, segur que tot retornaria a ser meravellós i Catalunya tornaria a ser rica i plena, com diu la cançó que sempre ens ha unit.

Mentrestant segueix la pregunta en l'aire, però qui paga aquest convit ...?