dijous, 20 de febrer de 2020

La cacicada de Pedro Sánchez

Manuel Fernando González Iglesias

Pere sanchez caiguda gener


El no a la candidatura de la diputada socialista Elena Valenciano a presidir el eurogrup socialdemòcrata a Europa ha sonat a banya cremada dins del PSOE, ja que no hi ha cap raó ètica que impedeixi a l'eurodiputada espanyola fer-se amb una seient de prestigi entre el socialisme continental quan la proposen la majoria dels seus companys al Parlament Europeu.


Només la seva proximitat a l'exsecretari general Pérez Rubalcaba sembla un impediment "insalvable" per als seus companys de l'Executiva de Ferraz perquè presenti la seva candidatura guanyadora.


Curiosament, fa tan sols un parell de dies hem escoltat diversos dirigents del PSOE oposar-se que Luis de Guindos ocupés un lloc de prestigi en el Banc Central Europeu perquè no era una dona. Ara aquest argument no serveix als socialistes espanyols per donar suport a Elena Valenciano.


Un, davant semblant barbaritat, aprofita els seus gens gallecs, tan acostumats ells a detectar qualsevol vestigi de caciquisme, per afirmar amb rotunditat que la posició de Pere Sánchez, en aquest tema en concret, és infumable i sobretot la que qualsevol vell cacic de la Espanya eterna, hagués adoptat en la seva actual posició política.


Aquest senyor Sánchez porta al seu partit del declivi en què es troba cap a l'ocàs final. L'esquerra espanyola està on està perquè la dirigeixen gents amb tan mala bava i escàs sentit comú com Pedro Sánchez i un no acaba d'entendre com les dones socialistes, incloses les del PSC, que s'han d'haver perdut en alguna Convenció sobre el Procés, no han apallissat públicament a aquest secretari general ia tots els seus companys homes.


Sé que ja hi ha hagut veus de companyes socialistes que han protestat contra la cacicada a la qual se sotmet a la senyora Valenciano, a la qual per cert, no tinc el gust de conèixer, encara que m'he llegit, com és la meva obligació d'editor, tots els articles que ha publicat en un dels diaris del Grup que presideixo, pocs, però d'una alçada política innegable.


No obstant això, em sembla escassa la mostra pública d'indignació contra una decisió que sona a anti-democràtica i sobretot, molt allunyada de les velles idees socialistes que prediqués un vell socialista gallec que va fundar el PSOE.


Molt malament, senyores dirigents socialistes. No és respectable, això que permeten que li facin la seva companya Elena Valenciano, que va per molt que acati i se sotmeti a la decisió de l'executiva del seu partit, ha quedat "assenyalada" pel seu cap polític Pedro Sánchez i de tot el socialisme continental, com a candidat "non grata" per presidir als seus companys i companyes socialdemòcrates de tot Europa que la volen majoritàriament triar.


I això, repeteixo, segons l'opinió d'aquest periodista sènior, és una cacicada impresentable i una falta de respecte a totes les dones socialistes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH