dissabte, 31 de octubre de 2020

Queden poc més de quinze mesos...

Manuel Fernando González Iglesias

Ada Colau ajuntament


El Movile World Congress que se celebra a Hospitalet, dirigit per una alcaldessa intel·ligent i -sobretot- de tarannà conciliador anomenada Núria Marín, ha despertat els pitjors instints dels que, SÍ O SÍ, com en el periple a Ítaca de l'Procés, intenten que "els seus presos" surtin al carrer, després de saltar-se totes lleis de l'Estat del qual han pretès independitzar a costa dels drets de més de la meitat dels seus conciutadans catalans, als quals han cridat despectivament unionistes, mals catalans o el que vostès . ja saben ...


No els importa aquesta vegada que el país perdi 470 milions d'euros anuals i centenars de llocs de treball, perquè aquest Estat del Benestar no és el que convé als seus interessos familiars sinó el dels altres, és a dir, el dels que respectem les lleis, paguem els nostres impostos i fins i tot, en molts casos, vam crear ocupació.


Les malapteses públiques del PP i sobretot el "fanatisme ideològic" de polítics com Puigdemont, l'astut Mas o la antisistema Anna Gabriel, passant pels 23 anys del 3 per cent de Jordi Pujol i família, ens han arruïnat el futur a força de enverinar la convivència entre els quals res hem fet per arribar a aquesta situació i els que volen imposar-nos un nou Estat al qual internacionalment no reconeixen ni els afganesos.


I si així estem, cada dia que passa, alguns que mai van haver de tenir responsabilitats polítiques de govern agraden precipici social amb maneres de fer les coses absurdes i fins i tot greument perjudicials per a tota la societat catalana.


Aquest és el cas de l'alcaldessa Ada Colau, que ha anat a per raïms quan ja s'ha acabat la verema i ha sortit esquilada en editodiales duríssims dels principals diaris de Madrid i Barcelona, que l'han deixat, a poc més de quinze mesos de les eleccions municipals, al peu dels cavalls ja que, per més inri, de les seves promeses electorals no queda pràcticament res. Ella i els seus assessors sabran com surten d'aquest embolic i es proposen recuperar a la immensa majoria dels seus votants.


El de l'Honorable Roger Torrent, President del Parlament de Catalunya, és una cursa de mig fons d'un calat molt diferent al de la Senyora Colau, ja que el seu és "donar-se a conèixer" entre el propi electorat independentista per superar, a força de desqualificacions i poses polítiques, "la seva particular lluita pel poder dins d'Esquerra" al líder Oriol Junqueras, que seguirà a la presó -diuen- fins al judici i, per descomptat, a la també imputada Marta Rovira, que també té tots els números per quedar inhabilitada per a la política durant un parell de legislatures.


Fa uns dies, des de la seva torre de San Quirico, el meu admirat Leopoldo Abadía comparava en un dels seus articles el que va passar en el cop del 23 F i el que està succeint a Catalunya ara mateix, i sobretot com van afrontar uns i altres la situació esdevinguda, especialment l'ex Coronel Tejero, que va assumir des del primer moment la seva culpa i després també es va podrir a la presó durant quinze anys després de ser condemnat a 30 per rebel·lió.


Res a veure amb l'actitud "escassament coratjosa" dels actuals imputats i fins a "vergonyosa" dels fugits a Bèlgica i Suïssa. Per als que en aquells anys d'incertesa, generats a la calor del cop d'estat del 23 F de 1981, exigim públicament que el Tribunal Militar condemnés amb penes molt dures als que van atemptar contra les nostres llibertats ia més "vam patir" el desassossec d'aquella nit de tancs al carrer i guàrdies civils al Congrés i en les redaccions en què treballàvem, aquest nou Cop no ens ha enxampat amb la guàrdia canviada, excepte en l'estat d'ànim amb què un demòcrata ha d'assumir aquestes barbaritats antidemocràtiques ja en ple segle XXI, en què la globalització i amb ella l'eliminació de fronteres -per bé o per mal- ens afecta a tots.


Si demanem per a aquells militars que deshonraron seu uniforme duresa, per a aquests polítics que ens van ofendre greument i van trepitjar els nostres drets al Parlament català, només exigim Justícia, i sobretot, agilitat en les sentències.


Després, estic segur que veurem amb generositat un indult que els deixi al carrer, això sí, sense poder assumir responsabilitats polítiques perquè han demostrat, als nostres entendre, que no saben governar amb equitat i sentit comú per a tots: els seus i els que pensem de forma diferent.


Queden poc més de quinze mesos (9 de junh de al 2019) perquè l'alcaldessa Colau es converteixi en la versió femenina de l'últim Rei de Granada, Boadil, conegut en els llibres d'història com Abd Allâh 'az-Zughbî' Mohammed ben Abî al-Hasan.


No sé qui, en aquest moment, li dirà allò de "plora, com un pobre masclista, el que no has sabut defensar com una heroica feminista".


Però qui ho faci no caminarà molt lluny del despatx del seu poderós Visir tucumano Gerardo Pisarello qui, amb altres cortesans i cortesanes de semblant vàlua, marit inclòs, s'han convertit, en una sola legislatura, una candidatura "il·lusionant" en una autèntic desastre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH