MGTOW, cada un a la seva

Amb l'acrònim MGTOW (Men Going Their Own Way, o 'homes que van a la seva') es vol significar un fenomen social originari en les societats anglosaxones promotores de la mercantilització personal. Es refereix a un tipus d'homes generalment heterosexuals connectats al seu cordó telemàtic i que han triat una filosofia i estil de vida que evita les relacions romàntiques i, eventualment, els compromisos legals de convivència en parella.

Els MGTOW (pronunciï MIG-tau) són poyoyos persuadits que ells mateixos són els que han de fixar sobiranament els seus objectius de vida. I, és clar, tals propòsits s'han de formular sense interferències exteriors femenines en nom d'un liberalisme emancipador i autosuficient. Pel que fa a les seves relacions personals prima per sobre de qualsevol altra consideració l'interès propi com a norma instrumental de convivència.

La misogínia tradicional s'ha manifestat en diverses èpoques de variades formes. Comú a totes elles ha estat la seva aversió cap a les dones. Ara els efectes d'emulació d'aquests MGTOW anglosaxons s'estenen per tot arreu promocionant la cultura d'èxit individualista i el 'miratge de la riquesa'. Intervenen en aquest fenomen els processos d'automatització i digitalització que estan ajustant les nostres formes civilitzadores. Els nous poyoyos maximitzen en les seves estratègies existencialistes els nous instruments de (des) comunicació digital. "Hi havia un home a un cel·lular enganxat", seria el imitació actualitzat del famós sonet que Francisco de Quevedo va dedicar al seu adversari literari, Luis de Góngora, en temps de l'anomenat Segle d'Or de la literatura espanyola.

En el món dels joves MGTOW el primer i principal és el "jo" a la circumstància del seu propi habitacle vivencial, generalment a la casa dels pares, però en una dimensió més àmplia que s'anomena la 'hombresfera' (Manosphere). Preceptiu és per a ells la disposició en tot moment d'un smartphone o telèfon multifunció 'intel·ligent', artefacte que dóna significat a les seves necessitats sobiranes com a éssers socials. Són joves, sovint joves adults i, en ocasions, èmuls persistents del sempre imberbe Peter Pan. Defugen a les múrries dones perquè pensen que els volen embolicar i, fet i fet, poseerles (sigui amb o sense matrimoni). En aquest món infantilitzat de nens perennes es preparen d'una cuirassa no només enfront de les que temen com sibil·lines matrimonieres, sinó, per extensió, respecte a tot el que els impossibiliti el seu 'somni' d'autarquia personal.

'Em bast amb mi mateix', és la seva il·lusió onanista intocable. Davant del feminisme pertorbador, la filosofia MGTOW afirma remuntar a l'exemple d'homes com Schopenhauer, Galileu i fins al mateix Jesucrist. Els seus partidaris es recolzen en el judici de grans prohoms, com ara Nikola Tesla (1856-1943): "No crec que puguin esmentar grans invents desenvolupats per homes casats. Estar només amb un mateix és el gran secret de la invenció. En la solitud és on sorgeixen les idees creadores ".

Mal que els pesi, els 'poyoyos' MGTOW han de sortir de tant en tant de la seva voluntari closca existencial. No els queda altra alternativa que moure espacialment a les nostres ciutats i fins a parlar amb les dones en oficines, fàbriques o universitats. A més, al fer ús dels serveis possibilitats per la comunitat en el seu conjunt, utilitzen, per exemple, el transport públic. I és aquí on es produeix, cada vegada més visiblement, un altre fenomen que els anglosaxons han encunyat com manspreading, una mena de 'despatarre masculí'.

Lectors i lectores d'aquest diari hauran experimentat, o si més no hauran estat testimonis visuals, de la forma de seure en autobusos o vagons del metro. Són homes amb les cames obertes, ocupant amb tals postures l'espai de més d'un seient. És a dir són nous depredadors del territori que mitjançant la seva despatarramiento marquen els límits de la seva existència viatgera. Al ja generalitzat manera de comportar-rebañil d'alguns mossos --i també mozas-- d'establir nous rècords de velocitat a l'entrar en els mitjans de transport per tal d'aconseguir un seient sense parar-se a pensar en les necessitats d'altres persones (es deia urbanitat en temps no molt llunyans), s'uneix ara l'exercici abusiu dels que tens les cames més llargues, o simplement pretenen reafirmar la seva existència sense importar qui se senten al seu costat.

En alguns autobusos de l'Empresa Municipal de Transports de Madrid (EMT) es van posar adhesius en què s'indica que no s'ha de fer el manspreading. L'autor d'aquest article, i més d'un dels seus lectors, hauran assistit al lamentable espectacle d'observar com alguns joves es passen l'avís pel forro de l'entrecuix, i fins i tot hauran presenciat discussions a plena veu --amenazas incloses-- perquè a algun passatger se li hagi ocorregut reconvenir al impenitent despatarrador de torn. L'EMT en el seu comunicat previ a la campanya dels adhesius parlava de comportament cívic, una cosa que cada vegada sona com proclama prehistòrica.

Seria reduccionista barrejar les xurres dels homes MGTOW amb les merinas d'alguns viatgers patans. Però subjau en tots dos casos un enfocament egoista de comportaments que molt poc té a veure amb un model social --com el europeu-- que reclama una posada en comú de polítiques i serveis. Es dirà que d'aquests exemples --gairebé episódicos-- no haurien extrapolar grans afirmacions com, per exemple, els regs de mantenir el nostre sistema públic de pensions. Error.

Si donem carta de naturalesa a anteposar la sobirania de les nostres decisions individuals pel mer autointerés del "camini jo calent i rigui la gent", ningú hauria d'estranyar que els plans de pensions privades es facin cada vegada més populars entre els joves. I que les públiques vagin minvant irremissiblement. Per a un projecte vital asocial no calen més compromisos ciutadans de vida en comú i els individus eixancarrats aspiraran cada vegada més a gestionen els seus recursos relacionals atenent al seu únic profit. Alguns pensessin que tot això és moralina de baixa estofa. No estic d'acord.