divendres, 13 de desembre de 2019

Protegim #MeToo del fanatisme

Carlos García-García
Psicòleg clínic i Doctor en Psicologia

MeToo hashtag


La revista Time ha nomenat "personatge de l'any" al moviment #MeToo que denuncia a la Xarxa casos d'assetjament i abús sexual. Tot moviment social denuncia una injustícia i persegueix un canvi, un veritable punt d'inflexió. Té el seu origen en dècades d'opressió i esclata en un moment donat amb una sola veu, la de les víctimes, recolzada per milers de persones. Exemples d'això sonel moviment pels drets civils dels afroamericans, el moviment antipsiquiàtric o el moviment LGTB.


Una característica fonamental dels moviments socials és que estan participats pels ciutadans amb independència del seu sexe, raça, religió i ideologia política.


Un moviment és, per tant, aglutinador, plural i no sectari. El seu objectiu no és altre que combatre la injustícia i culmina quan les seves accions tenen resultats concrets en forma d'aplicació efectiva de la llei actual i/o creació d'una legislació específica. De moment, el resultat de #MeToo és l'assenyalament i la condemna de nombrosos abusadors sexuals d'homes i dones com el productor Harvey Weinstein o l'actor Kevin Spacey entre molts altres. Benvinguts siguin els moviments com # MeToo que defensen un principi bàsic per a totes persones (no només per a les dones): no toquesla pell de l'altre sense el seu consentiment. Benvingudes siguin les veus de les víctimasy benvinguda la condemna PUBLICAY judicial dels abusadors.


No obstant això, quan el sectarisme es cola en un moviment social aquest deixa de ser plural i corre el risc de convertir-se en una tendència radical i immoderada. Així sembla estar passant en part de # MeToo i altres fòrums equivalents com el francès #BalanceTonPorc (denúncia al teu porc) que incita a la delació indiscriminada dels homes ia la censura de qualsevol acte masculí sobreentès com masclista. Es desenvolupa així una hipersensibilitat feministoide el epítom és la creixent llista de "micromasclismes" (arribarà el dia en què un lleu sospir d'amor masculí s'entengui comun atemptat a la integritat de la dona?). Iniciatives com #BalanceTonPorcinducen al maniqueisme (dona bona, home dolent), el tancament i el revengisme. Un cop, de nen, vaig escoltar a una mujerdecir: "el millor home, penjat". Probablement la mala vida que va tenir li va donar motius per pensar asípero, amb tot, no veig en aquests com aquest cap diferència amb losde els masclistes "dona havia de ser", "totes putes" o "totes són iguals".


MANIFEST


Contra el tuf repressor d'alguns testimonis de #MeTooy #BalanceTonPorchan protestat un centenar de dones, entre elles l'actriu Catherine Deneuve i l'escriptora Catherine Millet, i els ha caigut la del pop o, en el ridícul idioma polític-correcte, la de la polpa . El més fi que els han dit és "males feministes". El seu delicte: parlar de persones i no de sexes, llevat unes indiscriminades castradores d'homes. El manifest que han firmat pel "dret a importunar" és una declaració a favor de la llibertat i la raó i en contra del puritanisme paranoide d'algunes mal anomenades feministes. I un toc d'atenció sobre la possibilitat que estiguin pagant justos per pecadors. L'escrit no defensa als homes cretins, molt menys als abusadors, sinó la llibertat i la responsabilitat de cada persona. Un abusador i un violador són criminals i han de retre comptes davant la justícia. Per contra, un home que li diu a una dona una mica de mal gust és un groller i un imbècil. També ho és una dona que s'ofèn quan un home li cedeix el pas. No hem de criminalitzar els (i les) imbècils, n'hi ha prou amb deixar-los en evidència.


El verb "donar poder", tant de moda, significa "ferpoderosofortunindividuogrupsocialdesafavorit". Empoderar no és exercir el poderindividual contra altres sinó guanyar per a si la valentia per defensar els seus drets i la seva dignitat com a ésser humà. Des dels seus inicis, el moviment feminista ha lluitat amb coratge per l'emancipació de la dona i la igualtat de drets. Avui segueix combatent contra la violència de gènere, la bretxa salarial, el sostre de vidre i en favor de la conciliació familiar i laboral. És una lluita justa que hem de guanyar entre tots, dones i homes de la mà. No perdem de vista que els nostres enemics no són només els masclistes, també les pseudofeministas radicals. Sonlas dues cares de la mateixa moneda, la del fanatisme dels sexes. Com titula un article del diari Libération: "Balanç ton porc? Non merci!".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
La normalitat és rara
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH