Nens a la Jungla
Dels milions de nens que han celebrat el cap de setmana o ho faran avui, són gairebé el 20% de la població els que en el futur seran anomenats analfabets funcionals, per la seva incapacitat d'usar eines senzilles com a lectura, escriptura i aritmètica per resoldre de manera eficient situacions comuns de l'existència.
En haver cursat completa o incompleta la primària engrandiran les estadístiques de població alfabetitzada que a Amèrica Llatina, amb variables menors entre països, oscil·la en el rang del 95% quin gran abast, 95 de cada 100 adults saben llegir i escriure! No obstant això, el problema de la humanitat és molt major al 5% de persones que ni tan sols comprenen a cabalidad la seva llengua nativa.
De l'aproximadament 70% d'adults que sí que van superar estudis de primària, és a dir saben llegir i escriure, poc més de la meitat no llegeix ni escriu i, comentari a part d'aquells que sense grau acadèmic i sense formar-se en aquesta estadístiques del desastre, sí desenvolupen aptituds sobretot artístiques [1] [1] el més greu és que una part gairebé majoritària de la població, sembla haver detingut el seu desenvolupament cognitiu o en termes vulgars la seva possibilitat d'considerés una persona madura. [1] [2]
Mentre la població no troba com evitar que robin el seu acte, la seva cartera o casa; un bon nombre de petites empreses, cases de beneficència i fins escoles són vandalizadas per aquest tipus de persones incapaces de dimensionar el mal que fan a l'robar-se el motor d'un equip mèdic o els estris d'una cuina disposada per oferir menjar a persones marginades. Què fa amb un cap de manteniment incapaç d'aplicar les més senzilles normes escrites en el manual intern de la seva competència? Per què un oficial de seguretat es molesta i reacciona com el seu enemic si li demana que busqui en el seu reglament escrit allò pel qual l'ha detingut?
Li ha passat que després de demanar-li al sol·licitant d'ocupació que ompli un formulari aquest s'escorre i prefereix no seguir amb el seu procés de selecció?
Per què ho fan? Per què indueixen a joves i fins a nens a ser part de la delinqüència? Les respostes són múltiples: que si l'autoritat no fa res, que si els jutges els deixen anar el mateix dia que els van presentar tot i que el delinqüent s'hagi detingut a flagrància; que si són pobres i els caps de colles els ofereixen "alguna cosa" encara que sigui per comprar el seu "vici"; que si només es pugen a un maó de poder [1] [3] i immediatament treuen el que tenen dins de corrupció i maldat. La veritat és que com va dir l'esposa d'un president nord-americà: "La Presidència no canvia un candidat, sinó que revela qui és" i aplicat a molts altres casos podem dir que el mateix passa amb molts altres investits de poder encara que aquest no sigui molt gran i això passa perquè tant el poderós com el delinqüent comú tenen grans traves per a la seva pròpia consciència del JO, la qual cosa els impedeix funcionar de manera autònoma i per això passen la seva vida recolzant-se en la mare, l'esposa, el fill hereu, les amants o concubines i fins el compare o el millor amic.
A la llum dels estudis de la psique, el nivell acadèmic no és doncs l'únic factor que contribueix a la proliferació de mediocres i corruptes, conec doctors de diverses carreres universitàries menys hàbils i estudiats que altres amb tot just la seva llicenciatura i es d'autodidactes molt més savis que els titulats d'universitats de categoria tot i que tot just hagin cursat la secundària.
Com es pot controlar a aquestes majories que en termes de desenvolupament passen la vida en condicions similars a les d'un ramat oa les bèsties d'una jungla on per viure s'assassina a l'altre i fins el menja?
Serà cridant la seva atenció per mitjà d'imatges impressionants, escandaloses i desagradables com van afectant la sensibilitat? Quant d'això fa mal a nens la afectivitat es distorsiona prematurament i pitjor encara si els responsables del seu desenvolupament són incapaços al seu torn de posar límits? Són menors d'edat, els que arriben a extrems perillosos per la recerca de vivències cada vegada més atrevides, en les quals no només deixen de considerar la seva risc sinó el mal que poden provocar en altres Què tal l'anomenat de la balena blava que ha portat a diversos menors d'edat al suïcidi? Quants pares estan al corrent de les "proeses" sexuals, de risc mortal i mental a les que els seus fills responen? Els pares del segle XXI estan en la capacitat d'entendre i per tant regular l'accés d'informació-per Internet, televisió o cinema- que en essència tendeix a negar les capacitats constructives enaltint el destructiu?
Un ignorant és aquell que no té el necessari per contribuir al seu propi millorament i al d'altres sense importar que portin a la mà l'últim model de telèfon sense fil, és aquell que potser llegeix i escriu i fins té títol universitari o aneguet però la seva perceptibilitat, sempre està sotmesa a la por i la tensió emocional. Són vasts els estudis que assenyalen l'alt percentatge de criminals que mai han llegit i molt menys saben redactar ni dues frases [1] [4]. I enmig d'aquesta jungla humana, és desitjable que si més no aquest 30 d'abril molts nens aprenguin que el millor festeig no és per la joguina, la festa i els dolços, sinó el de la certesa que hi ha a prop teu algú que et estima i espera criarte amb valors i afectes que et permetin enfrontar un món apocalíptic.
Escriu el teu comentari