​Tecnòcrates o polítics?

En un moment en què la tecnologia creix de manera tan ràpida, és important que el govern estigui format, si més no, per un equip humà especialista en les noves tecnologies, ja siguin en l’àmbit d’informació, militar, econòmiques, sanitàries, etc.

Quan parlem de tecnòcrates no parlem de persones que estan alfabetitzades mediàticament, que són capaços d’accedir, avaluar i crear missatges utilitzant un model de cerca que els anima a qüestionar qualsevol informació, ni parlem de persones que controlen les TIC i les xarxes socials per fer la seva feina.

Parlem de persones que exerceixen el seu poder en virtut a la seva competència tècnica o científica, que prenen decisions amb eficàcia, sense tenir en compte els arguments d’ordre polític, ètic, ideològic o social.

No poden fer-se càrrec d’un país professionals sense una base política, sense una educació que els permeti lluitar pel bé comú, però tampoc ens poden governar polítics que parlen i argumenten molt bé, però no són capaços d’entendre l’arrel dels problemes socials, econòmics, sanitaris, tecnològics, etc.

És per això que ha de desaparèixer la nova aristocràcia, no s’ha de veure la política com un mitjà per tenir contents a empresaris, que tindran cura més endavant de nosaltres, perquè quan això passa hi ha molt poques possibilitats que hi hagi un criteri objectiu, per tant hi ha molt poques possibilitats de solucionar els problemes reals d’un país.

Els tecnòcrates no tenen les habilitats socials que tenen els polítics, és per això que els polítics haurien d’estar especialitzats, d’aquesta manera hi haurà la possibilitat de solucionar problemes i alhora serà més fàcil arribar a la població.