En les dues últimes dècades el poble veneçolà va viure i viu un recarregat procés d'injecció de la cultura de la violència finançada i promoguda des de l'exterior.
Cap país d'Amèrica Llatina ha acudit a les urnes, en els últims 20 anys, 25 vegades per resoldre les seves diferències polítiques.
És més, les democràcies neoliberals i els seus governs ni tan sols permeten la revocatòria de mandats per als càrrecs d'elecció popular. Veneçuela i Bolívia són els dos únics països on es pot revocar al President de la República per vot popular.
Cap país d'Amèrica Llatina, amb excepció de Cuba, va viure una sistemàtica guerra mediàtica, financera, diplomàtica com suporta el poble veneçolà. Però, aquest país sud-americà, a major agressió externa, va respondre amb més democràcia interna.
Després, davant la guerra diplomàtica declarada pels països del Grup de Lima (14 països), i el bloqueig financer imposat per l'Imperi nord-americà, Veneçuela va sorprendre al món amb la convocatòria a eleccions presidencials anticipades, i la posada en circulació de la moneda digital.
Pel que sembla que a l'estoic poble veneçolà (que lluita com escamot compacte de monjos guerrers) les agressions internes i externes, lluny de empènyer a la violència fratricida, els abona en la seva mística atenesa: l'amor per les urnes abans que per les armes. Admirable virtut.
La participació a les urnes d'una mitjana del 48% dels empadronats (prop de 9 milions), en un país bombardejat amb l'odi i la intimidació per anys, no és normal. D'aquest total de vots, més del 67% van ser per Nicolás Maduro, qui el 2013 va obtenir una mica més del 50% dels vots. Què diran, ara, els immadurs llatinoamericans anti Maduro?
La principal derrotada en les urnes del 20 de maig recent va ser la violència injectada i impulsada des dels Estats Units i des de l'interior. Es va imposar la cultura de la no violència activa.
L'oposició novament va ser derrotada i estomacada a les urnes, i amb ella, els projectes injerencistas del govern dels Estats. Igual que els servils governs corruptes de l'anomenat Grup de Lima. El poble veneçolà els va vèncer sense disparar un sol tret. Els va derrotar amb la mateixa arma liberal, l'urna.
Què farà l'Imperi nord-americà i els seus sequaços ara? Manarà afusellar els prop de 10 milions de veneçolans que van acudir a les urnes a emetre el seu vot? S'atreviran els corruptes governs sipais de la regió a desconèixer un president Nicolás Maduro, reelegit ni més ni menys que amb més 67% de vots?
Per on es miri, Veneçuela no patia, ni pateix, cap crisi humanitària. Cap poble amb fam pot tenir aquesta mística i gallardia democràtica que ha demostrat Veneçuela.
Escriu el teu comentari