El 2011, coincidint amb l'inici de la "Primavera Àrab", les arribades d'immigrants a les costes italianes s'incrementen exponencialment; la caiguda del règim de Ben Ali a Tunísia i la guerra civil a Líbia seran la propulsió d'un fenomen que es reafirmarà després de la mort de Muammar al-Gaddafi. Líbia es converteix en el principal país de trànsit cap a Itàlia, gràcies a una inestabilitat que també ha generat el brou de cultiu ideal per al brot de traficants d'éssers humans.

Tot i ser la ruta més perillosa, Líbia va anar absorbint molts migrants que intentaven accedir a Europa per Ceuta i Melilla, doncs, amb l'augment del control per part de les forces de seguretat marroquines i les devolucions en calent que va ser activant Espanya, aquest punt s'està fent impracticable.

Itàlia va intentar posar-se el problema sobre les seves espatlles amb l'Operació Mare Nostrum, la qual va salvar milers de persones, però, davant la sospita que aquesta va produir un "efecte crida", va ser reemplaçada per l'operació Tritó liderada per Frontex, l'agència europea de control de les fronteres.

És veritat que dels 181.376 arribats a belpaese registrats el 2016 s'ha passat als 119.046 en 2017. No obstant això, Itàlia segueix sent el membre de la Unió Europea amb més arribades.

Alhora, ja pràcticament derrotat a l'Iraq i Síria, el Dáesh, intentant reordenar, mira a banda i banda i centra la seva atenció a l'Afganistan, però també a l'Àfrica Occidental i septentrional, especialment al Sahel i Líbia.

D'altra banda, Al-Qaida del Magrib Islàmic segueix amb una àmplia presència, encara que està patint un gran nombre de detencions; a Tunísia ia Algèria s'observen la majoria de les desarticulacions.

Tot això vol dir que el caòtic sud de Líbia i Mali continuen sent el principal focus d'activitat gihadista. No obstant això, es presenten grans moviments al llarg del nord del Magrib, és a dir, a les portes de la mar Mediterrània.

ECONOMIA

Un altre punt a considerar és l'econòmic, fonamentalment tot el que té a veure amb l'energia, i més concretament amb el gas.En aquest aspecte cal tenir en compte que Rússia segueix sent el primer proveïdor de gas natural d'Itàlia en el mateix moment que Moscou ha decidit tornar a la Mediterrània. Aquesta seria la raó per la qual Trump va donar la "benedicció" a Roma perquè sigui protagonista a Líbia.

Pel que fa al gas, a més de Rússia, Itàlia depèn de Noruega, Països Baixos, Algèria i Líbia. Pel sud, mentre es desenvolupen els projectes Posidó i TAP (TransAdriatic Pipeline), Itàlia es nodreix a través del gasoducte TTPC (TransTunisian Pipeline Company), que transporta gas des d'Algèria, i per mitjà del gasoducte Greenstream, el qual part de l'estació de compressió de la MellitahOil & Gas a Líbia cap a Sicília. Aquest últim és el canal de proveïment més important per a Itàlia després dels que vénen de Rússia.

La MellitahOil & Gas, en la qual participen la NOC (NationalOil Company), la petroliera nacional de Líbia i ENI (Ens NazionaleIdrocarburi), la major empresa italiana, deixa molts dubtes quant a la seva seguretat.

No obstant això, ENI, que gestionava menys d'una cinquena part de tota la producció de gas i petroli de Líbia abans de la guerra, paradoxalment avui ho fa de gairebé un terç.

Així mateix, ENI, que el 2016 aconsegueix que Itàlia es converteixi en el tercer inversor a l'Àfrica, el desembre del 2017 s'inaugura a un temps rècord el jaciment de gas natural de Zohr, egipci i el més gran de la Mediterrània, amb una quota de participació del 60% i deixant el 30% a la russa Rosneft. Gairebé simultàniament, el consorci Total-ENI-Novatek s'adjudica la llicència per a l'exploració de petroli i gas natural al llarg de la costa libanesa; una altra vegada treu el cap Rússia mitjançant Novatek. Pel que sembla, ENI, el major client de Gazprom, transforma l'abraçada de l'ós rus en diversos encaixades de mans.

Per a Itàlia va quedant clar que en l'última dècada han augmentat les migracions des d'Àfrica i s'ha acostat el perill terrorista. Per tant, aquest urgent compromís amb la seguretat, unit a les noves oportunitats econòmiques que s'obren, inevitablement insufla lideratge a Itàlia en el mar Mediterrani.

Des d'aquesta plataforma podrà tenir la fortalesa per desenvolupar pragmáticamenteuna relacionde independenciacon Moscou i una més interdependent amb Brussel·les.

ARCHIVADO EN |

Italia