Al Kalahari està la resposta

Manuel Fernando González Iglesias

Desert del Kalahari


"Com de llarg m'ho fieu, amic Sánchez" segur que li diria Alonso Quijano l'actual President del Govern quan va escoltar demanar confiança per a ell i per als seus fins al '2030! Rogativa que a tots els que som Sanchos en aquest país, també ens ha sonat a deliri de polític de monja en trànsit teresià. I és que la pura i dura realitat aconsella mesura dialèctica, i sobretot prudència ideològica.


És molt difícil imaginar-se a Pedro Sánchez al capdavant del seu govern socialista per aquestes dates tan llunyanes i fins, si m'apuren, vida parlamentària per als actuals líders de l'oposició que li donen la vara cada dia a l'inquilí de la Moncloa. Són tantes les variables polítiques en què ens movem, que ningú sap, ara mateix, que quedarà l'Estat constitucional del que tots gaudim d'aquí a uns pocs anys, atès l'interès que tenen els nostres pares de la pàtria en destrossar-se entre si i de pas , de no engiponar idees constructives que propicien la convivència en pau i la prosperitat dels seus governats.


Estem cremats pel dia a dia i no m'estranyaria gens que Luis Enrique, amb sis futbolistes del Madrid i un de sol del Barça a la selecció, arribi a ser per les seves gestes balompédicas el millor candidat per a les masses per a canalitzar el Procés català, o restaurar les relacions amb Aràbia Saudita, molt tocades per la imprudència de la ministra-Jutgessa Margarita Robles, que tant ha fet per que els de Navantia es quedin sense feina durant tot un lustre.


La imaginació al poder es pintava a les parets dels edificis durant la revolta del Maig Francès del 68. Ja han passat 50 anys ja aquesta tal imaginació vestida de dama de la llibertat es la segueix buscant en la França de MACRON i, per suposat un poc més avall, a l'altra banda dels Pirineus, que segons els gavatxos de Le Pen és la frontera amb l'Àfrica, vell continent colonial on malviuen la incultura i el subdesenvolupament.


Una reflexió final: Un dia d'aquests em dono de baixa del món occidental i europeu i m'inscric en el dels boiximans del Kalahari, que són igual de feliços que aquell paisà del conte de les Mil i una nits que no tenia camisa i entén molt millor la vida, així, en un 'off' vital, m'oblido de les meves penes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH