'Se va el caimán', però a on?

Manuel Fernando González Iglesias

Franco hitler


Els diputats progressistes del Congrés acaben de votar la sortida de les restes del Dictador i assassí Francisco Franco de la Basílica de la Vall dels Caiguts on havien estat col·locats per l'últim govern franquista a la seva mort el 1975.


La bancada post franquista formada pels també diputats del Partit Popular i de Ciuddanos s'han abstingut en bloc, desaprofitant la històrica oportunitat que amb ells no va la herència de l'Antic Règim, cosa que és políticament molt difícil d'explicar en l'actual moment històric en el qual ens trobem.


Quan el Govern pot Sánchez executar aquesta decisió parlamentària? Ningú ho sap. Aconseguirà l'Executiu doblegar judicialment les querelles dels néts del dictador que s'han negat públicament al trasllat? Hi ha dubtes. ¿I l'església catòlica deixarà fer l'exhumació? Una cosa deixarà, però poc. A què panteó serà traslladada "la mòmia" del Generalísimo, tal com l'ha anomenat el seu nét Francis? S'admeten apostes ara que els ludòpates espanyols gaudeixen d'una ingent oferta de multinacionals del joc.


En els anys cinquanta va arribar a Espanya la cançó "Se va el caimán, se va el caimán...". Els espanyols emmudits per la censura, i terroritzats encara pel record de "les passejades nocturnes", la van adoptar de seguida, com si fos pròpia.


La cantaven a plena veu en les revetlles, malgrat que la censura l'havia prohibit i en les ràdios estava prohibit emetre-la.


Es pensava llavors que les potències democràtiques tirarien a puntades democràtiques a l'amic i aliat de Hitler i Mussolini. Però clar, no comptaven amb que als americans ja els anava bé un "titella" en una Europa en què l'antiga URSS marcava paquet bolxevic asfixiant, "presumptament" a les molt febles democràcies europees. Així que, contra tot pronòstic, Franquito es va quedar i amb la seva permanència, van arribar les bases yankees, i amb elles, un altre general anomenat Eisenhower, que va cobrir al Dictador feixista amb la bandera de les barres i les estrelles fins que va morir en el seu llit una 20 novembre 1975.


Per això el caiman no va anar a Barranquilla com deia la cançó hispà colombiana. I com a conseqüència del treball de camp que van fer els seus partidaris durant 40 anys, i més tard en la Transició, aquí segueix donant-nos el conyàs fins i tot més enllà del que és lògic i humanament comprensible.


Senyores i Senyors diputats, acabin d'una vegada amb aquesta vergonya nacional i regalin a les noves generacions de espanyolets l'oportunitat d'enterrar definitivament a Francisco Franco Bahamonde a la irreversible fossa de l'oblit. Brindem per això: Salut i Llibertat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH