Les Clavegueres de l'Estat fan pudor

Villarejo Pérez, el Anacleto agent secret de la nostra Policia, ha exercit presumptament les seves habilitats com a tècnic de so durant diversos governs de diferent matís ideològic. Pel que s'està comprovant, ha estat "el julivert" de totes les salses des del seu privilegiat per a l'estat policial durant massa temps, de manera que les conseqüències -a manera de filtracions interessades- poden cridar l'atenció de la gent de bona fe, però sobretot dels que apareixen en primera persona en unes escoltes no autoritzades, on les persones, càrrecs, o el que sigui, parlen amb la sinceritat amb la qual "tots" ens comportem en una xerrada de cafè.

Què fer amb semblants regals enverinats? De moment, el que fem els mitjans de comunicació, en línies generals és publicar-los, alegrant-li el dia a l'imputat Villarejo que és fàcil imaginar a la presó gaudint de l'espectacle que la sacrosanta llibertat d'expressió no frena, encara que en el fons i en les formes, tots pensem que qualsevol de nosaltres està completament indefens davant semblant atac a la intimitat personal que és sacsejada presumptament sense cap tipus d'escrúpols per un ex servidor de l'Estat.

Com ha pogut aquest subjecte gravar impunement a la gent sense que res li passés judicial i penalment durant tant de temps? La resposta cal buscar-la en aquest llimbs d'amnistia permanent que coneixem popularment com les Clavegueres de l'Estat, una mena de paradís per als malvats a qui no és la primera vegada que han acudit alguns periodistes per aconseguir els seus exclusives que després s'han venut com saberuts treballs d'investigació. No cal dir que els polítics i els que tenen diners de dubtós origen han utilitzat molt més als Villarejo de torn que els plumilles, perquè només ells podien pagar els milionaris sobresous amb els que han compensat els seus serveis. I com es deia quan un era encara un vailet, això "ha passat aquí i a la Xina vermella".

Per això, com innocent suplica, jo pregunto: Col·legues de l'Aldea Digital, no ens toca, potser, també a nosaltres, posar fre a semblant desvergonyiment? Pensem-ho.