Pastoral italiana

Luis Moreno

Professor d'investigació del CSIC en l'Institut de Polítiques i Béns Públics

Desiree mariottini laSexta

Desirée Mariottini, la jove assassinada a Roma (LaSexta)


La notícia ha convulsionat a Itàlia. I ho ha fet per la feresa i la depravació que han envoltat el succés. Una estudiant de secundària, Desirée Mariottini, de tot just 16 anys, va ser assassinada fa uns dies en una casa abandonada i ocupada majorment per immigrants irregulars i traficants de droga, al cèntric barri romà de Sant Llorenç. Es tracta d'una zona al cor de la Ciutat Eterna, no lluny de l'estació ferroviària central de Termini i propera a la principal universitat romana de La Sapienza.


La jove resident a Cisterna de Latina, un poble al sud de la capital italiana, freqüentava la zona on habita la seva àvia i, encara que des de l'agost passat visitava el Servei per a les drogoaddiccions del sistema sanitari italià, segons sembla la seva addicció el portava en ocasions a oferir el seu cos com a mercaderia sexual per obtenir els seus xuts d'estupefaents. D'acord a les investigacions preliminars, la noia va ser violada per diversos homes i va morir després de consumir un còctel letal de metadona i heroïna. Quatre immigrants africans de color, tres d'ells il·legals, han estat detinguts.


Com no podia ser menys, el ministre de l'Interior, Matteo Salvini, autèntic líder polític de l'actual govern de coalició entre el seu partit (Lega) i el Moviment Cinque Stelle (M5S) de Luigi di Maio, va acudir sol·lícit al lloc dels fets en el seu qualitat de responsable polític de la seguretat ciutadana. Tan tenebrós succés presentava unes característiques que el populista xenòfob i parafeixista no podia desaprofitar.


Les implicacions polítiques i socials d'aquest desolador episodi conviden a diverses reflexions. Algunes d'elles són com segueix:


(1) L'aprofitament partidista del succés per part dels que proclamen que "primer són els italians", com succeeix amb la formació de Salvini, és imparable. En una societat com la italiana, on la narrativa del perill inherent a la immigració descontrolada ha passat a monopolitzar el discurs polític nacional, el succés no fa sinó augmentar l'atenció ciutadana cap a l'anomenat "perill exterior". Els qui no ho entenen així, i tracten d'articular un missatge alternatiu de 'bonisme', com alguns representants de l'anomenada 'radical chic' esquerrà, estan en clar reflux en les preferències electorals. Són simplement vistos com a partidaris o coresponsables, encara involuntaris, d'una situació indesitjada d'immigrants "nullafacenti" (ganduls) sense un futur d'incorporació normalitzada en la societat italiana.


Segons últims sondejos, la Lega obtindria un 30,4% de vots i el M5S el 29,1%. Els dos partits de govern sumen pràcticament un 60% de suport electoral. El principal partit d'oposició, el Partit Democràtic de l'anterior primer ministre Matteo Renzi, aconsegueix el 17,5% i Força Itàlia de Berlusconi queda lluny amb un 7,5%.


Paradoxalment, el partit de Salvini, es denominava fins fa poc Lega Nord, i era una formació que recollia implantació electoral en les regions septentrionals italianes. Ara ho fa en tota la península transalpina. Fa alguns anys fins i tot flirtejava amb la secessió de Padània l'estat italià. Ara amb el maneig de recursos polítics i institucionals al centre de l'administració italiana tals vel·leïtats independentistes han passat a millor vida.


Per la seva banda el M5S, al qual alguns opinadors diletants encara segueixen considerant d'esquerres, ha lluitat per incrementar la seva transversalitat política en tot l'espectre polític. La seva popularitat atreu vots descontents de tots els colors antisistèmics. I això inclou una bona part d'aquells electors descontents amb la situació immigratòria.


(2) El debat a Itàlia s'enverina després del succés de la jove Mariottini, el qual se suma a altres incidents anteriors d'odi racial com l'episodi dels trets a un immigrant negre, l'agressió a una esportista italiana de color, o amb argumentacions pujades de to respecte a les causes de la criminalitat o la prostitució. Les acusacions d'alguns polítics i gasetillers mediàtics al país on va sorgir històricament el feixisme són preocupants. No falten, però, iniciatives per a la gestió de la immigració. La periodista i reportera Milena Gabanelli insisteix des de fa temps en la conveniència que s'organitzés metòdica i racionalment l'acollida als immigrants en sòl transalpí. Amb aquesta finalitat, i a més de les tasques de registre i sistematització, proposava la reutilització de velles casernes i altres residències inutilitzades per oferir no només una estada digna i normalitzada als immigrants, sinó serveis d'instrucció entre els quals s'incloïen l'ensenyament de la llengua del país de la seva destinació final. Cal recordar que ara la Comissió Europea proposa el pagament de 6000 euros per cada per migrant acollit per als països fora de la UE que acceptessin voluntàriament assumir la gestió dels nouvinguts.


Convé recordar que la circulació lliure de persones entre Europa i la resta del món està subjecta a les normes internacionals, no a les consideracions circumstancials dels estats membres. I per descomptat el perill del racisme i el conflicte social està sempre latent. Una cosa molt sensible en un país com Itàlia l'experiència feixista els va emparar amb els seus infames lleis racials de 1938-1940.


(3) El tractament informatiu de la mort de Mariottini exposa una altra realitat no menys convulsa de caràcter general en el nostre món globalitzat, com és la creixent manipulació informativa dels fets informatius per tal de legitimar posicions interessades o dispars. Alguns diaris 'seriosos' d'orientació esquerranosa es van afanyar a donar compte de la reacció espontània d'alguns col·laboradors del Centre Social al Barri de Sant Llorenç al que va acudir Salvini, i els quals li van retreure que era un 'xacal' en referència a seva voracitat per aprofitar-se políticament de tan luctuós succés. Però van ocultar que altres veïns de Sant Llorenç, també espontàniament, han aplaudit al ministre de l'Interior i li cridaven que "estaven amb ell". Ho van fer quan els va prometre que es comprometia a entrar amb l'excavadora per eliminar el degrat i incúria d'edificis ocupats i on es distribueix droga, com el que va morir la jove, i que segons Salvini, superen el centenar a Roma.


La sintonia d'alguns veïns pel que fa a les paraules 'salvadores' del líder legista no hauria de ser ocultada en els influents mitjans de comunicació, els quals estan legitimats a lluitar contra el perill de personatges com Salvini, però sense amagar la veritat. I és a les fake news ia la desinformació afavorida per populistes i demagogs no la combat amb similars pràctiques de manipulació informativa que amaga dades i afavoreix el massatge mediàtic interessat. El dany per a la credibilitat del periodisme compromès amb la informació verificada és demolidor en un món on cadascú sembla fabricar les notícies al seu gust i conveniència.


Vam concloure fent referència a l'excel·lent llibre del recentment malaguanyat novel·lista, Philip Roth. El seu llibre "American Pastoral" donava compte d'una història de ficció -creïble i homologada a la situació que aquí hem descrit- que versava sobre la destrucció del 'somni americà', i que s'il·lustrava en la història d'una jove immersa en una espiral d'alienació autodestructiva. Al barri De Sant Llorenç romà cosa semblant s'ha exemplificat amb la tràgica mort d'una jove drogoaddicta.



Pastoral italiana s'ha publicat inicialment en Pressdigital

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH