El vuitè manament

L'Església Catòlica i Romana ha heretat del Judaisme més ortodox les anomenades Taules de la Llei que, segons la Bíblia, el profeta Moisès va baixar de la Muntanya Sinaí per, a continuació, tirar-se al capdavant als seus descreguts compatriotes que ja començaven a adorar un Becerro de Oro a l'esquena.

Aquests mandats divins constitueixen els anomenats pels cristians Els Deu Manaments, que són d'obligat compliment per a tots els que siguin creients, inclosos els Alts funcionaris del Vaticà, com ho és el Secretari d'Estat el cardenal Pietro Parolin.

'No diràs falsos testimonis ni mentiràs', diu el vuitè manament. Un mandat clar i diàfan que s'ha d'aplicar, Monsenyor, després de trencar amb una tradició mil·lenària que a casa, seu del representant de Déu a la Terres, es resumeix en el titular que ahir encapçalava la nostra opinió, 'El Silenci de l'Església' sobre l'avorrit tema: "l'exhumació d'un Dictador en un Estat constitucional laic".

Si el Cardenal Parolin diu ara que no va dir el que sí diu que es va dir la vicepresidenta Calvo i resulta que ha mentit, hi haurà pecat greument contra el seu Déu, que també és el de la dirigent socialista i de molts dels seus coreligionaris. No ens val que el seu sigui només una simple insinuació; és a dir: un sí, però no. Una cosa semblant al que li hem escoltat la Senyora Cospedal en el seu darrer comunicat oficial sobre l'última filtració de Villarejo.

Per cert, un parèntesi: col·legues de 'moncloa.com', no mintáis tampoc, i canviar-li el nom al vostre diari dient-li com li correspon: 'villarejos.com', la vostra única font informativa de moment. O si ho preferiu: 'cloacasdelestado'.es. Tot sigui perquè en la llibertat d'expressió tothom tenim el nostre lloc real i sense camuflatges.

Després de la pausa segueixo. Tornant a la més que sospitosa mentida del Cardenal Parolin i la seva inqüestionable a l'estat de pecador, també hem de criticar amb duresa la "exuberant verborrea" de la dirigent política socialista Carmen Calvo, que lluny de seguir el més que gastat protocol diplomàtic -que fins a la República de Mongòlia se la sap de memòria i utilitza en les seves relacions amb el Vaticà, i que ahir intentem explicar en aquesta mateixa ubicació del diari- va voler fer més mèrits dels deguts davant seu Cap a la Terra, el Senyor Sánchez Pérez-Castejón parlant més del compte i convertint les mitges paraules en veritats irrevocables, que, a les poques hores, la van deixar a ella i al seu Govern en la més compromesa de les possibles situacions.

I ara què toca fer?

- Primer, treballar més i millor per refer el desgavell diplomàtic parlant menys.

- Segon, nomenar ambaixador davant el Vaticà, perquè en la propera reunió, si n'hi ha, almenys l'Estat tingui un testimoni creïble davant la comunitat internacional.

- Tercer, exercir el mandat constitucional que Espanya és un estat laic, i aplicar-lo amb totes les conseqüències.

- Quart, si la majoria està d'acord que el general Franco va ser un dictador, va provocar una guerra civil en què van morir un milió de dones, homes i nens d'un i altre bàndol contendent, ia més represaliar després d'acabar la contesa a milers de ells amagant en fosses comunes, prengui la decisió, d'una punyetera vegada, de promulgar la llei que permeti al Govern que sigui, d'enviar al més estricte anonimat físic a aquest personatge sinistre, sigui quina sigui l'opinió de la Família Franco que a més són rics perquè el seu avi així ho va voler. Ja està bé de tantes contemplacions!

- I cinquè. Senyors polítics i jerarques de l'Església catòlica: deixin ja de fotre'ns amb la figura de Franco, que ja prou mal ha causat als seus compatriotes.

Post-Data: Cardenal Parolin, recordi el vuitè manament i apliqui la corresponent penitència .La de la egabrense Senyora Calvo Poyato ha de ser el cessament immediat de la seva activitat en qualsevol missió de mediació davant el Vaticà. Parla massa.

(Egabrense: gentilici dels nascuts a Cabra)