El patriota Guardiola

Carmen P .Flores

Guardiola llaç groc


Pep Guardiola diu estimar el Barça, l'equip en què va estar de jugador dels 13 als 30 anys. Després ho va fer, uns anys, en altres equips, cap espanyol, per finalment retornar al FCB, en aquesta ocasió com a entrenador. Va collir triomfs i, aclaparat per la pressió d'aconseguir més títols, sumat als problemes que ja tenia al vestidor, en ple èxit, va decidir agafar-se un any sabàtic. Res millor que posar terra pel mig recaptant a Nova York, on es va dedicar de ple a les seves classes d'anglès, acompanyat de la seva dona i els seus fills.


Passats els tres-cents seixanta-cincs dies, amb aire nou i recuperat de la seva estrès, va acceptar l'oferta del Bayer de Munic on va haver estudiar alemany, que contradicció, en què va estar tres temporades per posteriorment fitxar pel club dels petrodòlars, el Manchester City, on encara continua i suposem que uns quants anys més donades les inversions en alguns negocis que ha realitzat al costat de Ferran Soriano i Txiki Begiristain.


Pep Guardiola, com humà, té aquesta part no tan idíl·lica que li reporta una contradicció permanent, o potser no. El seu suport a l'independentisme, amb declaracions seves en què parla de falta de llibertats a Espanya, i el seu posicionament antiespanyol li ha servit perquè el pugin als altars i el venerin uns quants, els independentistes.


Guardiola ha passat de jugar a la selecció espanyola, sense criticar-la, a convertir-se en un "patriota" amb llaç groc permanent en la seva vestimenta. Ara sembla que no el porta, atenent les indicacions dels seus caps, aquests que porten turbants i els paga el seu sou.


Però què s'amaga darrere d'aquesta imatge idíl·lica que vol transmetre? Pep va demostrar la seva qualitat humana quan el seu gran amic Tito Vilanova va tenir la desgràcia que un càncer li trunqués la vida. Va estar diversos mesos a Nova York per rebre tractament. Allà estava el seu amic de l'ànima, Pep, que no li va donar el suport que esperava en aquesta situació tan complicada en què es trobava. "No va ser a veure quan jo ho necessitava", va arribar a dir Vilanova. Guardiola no li havia perdonat a Tito que el substituís com a entrenador del Barça.


Els periodistes anglesos han criticat durament Guardiola per donar suport a Qatar, un país que es queda indiferent davant les condicions d'explotació en què viuen milers de treballadors i les desenes de morts en el projecte del Mundial de Futbol. Pep, el qual s'ha mostrat en contra de l'autoritarisme, ha arribat a afirmar que a Qatar té totes les llibertats del món. És la doble vara de mesurar d'un lluitador dels diners.


Pep ha cuidat molt la seva família, al seu germà Pere el va introduir en Niken i després va donar el salt al món del futbol com a representant de jugadors. Va realitzar operacions -les segueix fent- amb el Barça que li van reportar beneficis. En aquests anys, el compte corrent de Pere és important. Es va associar amb l'empresari Roures i van comprar el Girona. Els seus col·laboracions empresarials segueixen en altres camps. Tot això l'hi deu al seu germà. La seva germana està col·locada en una de les ambaixades de la Generalitat.


El patriotisme de Guardiola i respecte al club dels seus amors és tal, que no ha dubtat a dur-se a diversos jugadors del Barça al City, potser aplicant allò de la pasta és la pasta.


La penúltima, el seu intent de fitxar Messi aprofitant els problemes que va tenir el jugador argentí amb hisenda i la seva preocupació pel tema independentista. Aquí estava ell i la seva mà executora, Ferran Soriano per "ajudar" el jugador argentí, a través del seu pare, a qui van arribar a oferir 50 milions d'euros si convencia al seu fill. Per al jugador, l'oferta era de 700 milions d'euros. Tota una temptació que semblava impossible de rebutjar. Messi els va dir que verd les han segat. Va preferir quedar-se al Barça. Els seus fills s'han adaptat molt bé al seu entorn. Luís Suarez, el seu company, veí i amic va jugar també un paper molt important en aquest rebuig al City, el club que paguen els petrodòlars dels països més democràtics de món, on les llibertats i els drets de la seva ciutadania estan en el número u de la llista mundial.


Pep Guardiola és un patriota, però els diners li poden. No li importa treure-li jugadors al seu equip de l'ànima, el Barça. Al final, com deia Quevedo, "poderós cavaller és el senyor diners".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH