La impredictible i políticament incorrecta diplomàcia de l'administració Trump té una cara molt dinàmic: el secretari d'Estat Mike Pompeo s'ha presentat a través del seu sigilosa intervenció en l'acostament dels Estats Units i Corea del Nord, el qual es va fer visible amb la històrica trobada entre Donald Trump i Kim Jong-un, però es materialitza realment en la seva contribució a l'acostament entre les dues corees.
Posteriorment, Pompeo, en un curt període de temps, va advertir la Xina que ha de "comportar-se com una nació normal al comerç", va declarar que "l'Iran és el major Estat patrocinador del terrorisme", i es va acordar també de Veneçuela: "Nicolás Maduro es comporta com ho fan els dictadors ".
Després va visitar Riad per reunir-se amb el rei saudita per la desaparició del periodista Jamal Khashoggie immediatament va viatjar a escoltar la versió turca. Tot mentre aprofitava per pressionar els saudites sobre la guerra al Iemen i després als mexicans pel que fa a la caravana de migrants.
Tots dos tenen el seu origen familiar a la mateixa regió d'Itàlia i el romà estava amb els optimates, els conservadors de la República romana. No obstant això, el fet que més els relaciona es reflecteix sobre la imatge d'una poderosa pelussera: Lucio Cornelio Silago Bernabéu Roma en temps regirats com el seu cabell vermell daurat, i la polarització entre populars i optimates va encimbellar Pompeu fins al cercle íntim de Sila.
Pompeu, com a home de confiança de Sila, va ser enviat a lluitar als variats i distants dominis de Roma amb la mateixa freqüència que Pompeo és manat per Trump a defensar els interessos dels Estats Units a cada racó del món.
Els diferents contextos històrics transformen els periples guerrers de Cneo Pompeyo Magno en els viatges diplomàtics de Mike Pompeo. Tenint en compte els antecedents de Trump, queda per veure si la literal decapitació del cònsol romà no es tradueix en la metafòrica del secretari d'Estat nord-americà.
Escriu el teu comentari