dissabte, 25 de maig de 2019

​Quan els metges diuen prou

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Mu00e9dicos


Els metges del nostre país han demostrat tenir tanta paciència com voluntat de servei al ciutadà. Però tot té un límit. Jaume Padrós, el president del Col•legi de Metges de Barcelona, afirmava molt encertadament que quan els metges plantegen una vaga, sempre és com l'últim recurs. I també és ben cert que per molt menys, altres col•lectius ja haguessin fet vaga fa molt de temps. La realitat és que s'ha arribat a una situació tan insostenible que la sanitat catalana està molt greu a urgències i l'Atenció Primària està en situació crítica a la UCI.


I no és tracta de retòrica. L' infrafinançament crònic de la sanitat i l'efecte de les retallades sobre el sou del metges i el altres col•lectius sanitaris -que han perdut el 25 i del seu poder adquisitiu- han posat a aquests professionals en una situació insostenible. És intolerable que la meitat dels metges joves rebin un salari mensual inferior a 2.000 euros€, que hagin d'atendre visites cada 2 minuts cobrant 6 euros i que hagin d'atendre més de 45 visites en una sola jornada laboral. 


És una situació extremadament crítica motivada per unes condicions laborals tan precàries com indignes i per un excés abusiu de feina que fa perillar la qualitat de l'assistència i la seguretat dels pacients.


En aquest context tant injust com desconegut pels ciutadans, tots hem de donar suport a la convocatòria del Sindicat Metges de Catalunya que ha anunciat la convocatòria de vaga del 26 al 30 de novembre. Estan convocats els 5.700 metges que treballen als Centres d'Atenció Primària de l' Institut Català de la Salut: metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs.


Les demandes dels professionals són del tot raonables: millores salarials revertint l'efecte de les retallades, contractació dels 920 professionals que s'han perdut des del 2010, disminució de la demora per visita al metge de família a menys de 2 dies i dotze minuts de temps per visitar els pacients.


És difícil trobar arguments contraris a aquestes legítimes demandes. Els mateixos convocants apunten la solució: dedicar el 25% del pressupost de Salut a l'Atenció Primària en comptes del 17% que es dedica ara.


Els ciutadans han de saber que l'Atenció Primària, la primera línia de la sanitat que resol el 80% dels problemes de salut, corre greu perill de col•lapsar-se si no s'atenen les justes demandes dels professionals. El deteriorament progressiu de la qualitat d'assistència, afectada per la sobrecàrrega de treball i la manca d'inversions anuncien la mort de l'excel•lent sistema sanitari que hem gaudit fins ara.


Jaume Padrós mostrava la seva preocupació perquè els responsables polítics de tots els partits s’hagin quedat amb la cantarella que tenim un dels millors sistemes sanitaris del món, però que hagin silenciat que ha estat a costa de l'esforç d'uns professionals abnegats que han estat maltractats per unes condicions laborals clarament indignes. I tenia tota la raó: el Col•legi de Metges de Barcelona ja havia advertit, el juny del 2017, que es produiria un col•lapse a l'Atenció Primària si no s'actuava amb celeritat. Malauradament la resposta dels responsables polítics va ser seguir apostant per un model de treball quantitatiu, en lloc de qualitatiu, en que els metges no tenen el control de les seves agendes i en el que no es respecten el temps mínims de visita dels pacients que és requereixen per valorar la seva situació clínica: Aquest model de treball "a preu fet" està fent emmalaltir els professionals, està esgotant-els, i repercutint directament en l'atenció als pacients.


Els responsables del Departament de Salut haurien d'escoltar les escaients afirmacions d'en Jaume Padrós alertant de que els sanitaris, i més concretament els metges, han estat el treballadors públics pitjor tractats durant l'època de crisi i retallades i que el Parlament ha de trobar solucions urgents basades en el plec de propostes consensuades amb els líders de l'Atenció Primària.


NECESSÀRIA


No hi cap dubte que els ciutadans patirem la vaga malgrat que es garanteixin el 100% de les urgències i entre el 25 i el 33% de l'atenció no urgent. Però hem de veure que és del tot necessària. El servei públic sanitari està greument amenaçat. Fins ara s'havia ressentit molt menys del que ho podia haver fet gràcies a que els professionals ho han evitat amb abnegació i esforç tot dedicant més hores de les previstes i aguantant salaris miserables. Però aquests "herois a preu de saldo" han arribat al límit. Les bones paraules i les promeses dels responsables de la sanitat pública ja no els serveixen. Volen rebre un millor tracte. 


Volen, com sempre han volgut, oferir la millor atenció possible als pacients i preservar un model assistencial com el català, que en temps va tocar l'excel•lència i que, en termes comparatius, encara és prou bo.


Els metges i els altres professionals sanitaris ho han posat tot de la seva part. El que ara cal exigir als gestors de l'Administració pública és que compleixin la seva. 


Governar és establir una llista de prioritats. Hi ha un consens ciutadà sobre que la sanitat ha d'estar del les primeres d'aquesta llista. Però malauradament no és això el que està passant. I els responsables de que l'atenció sanitària no sigui ja una prioritat estan al Departament de Salut de la Generalitat. Cal que rectifiquin.


Cal una Atenció Primària digna i respectada. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH