dimecres, 18 de setembre de 2019

El negoci de l'addicció

Carlos García-García
Psicòleg clínic i Doctor en Psicologia

Les notícies diuen: "elèctrodes per frenar el desig de consumir cocaïna" o "diverses clíniques utilitzen descàrregues en el cervell contra l'addicció a la cocaïna". La foto que il·lustra la primera és d'anunci: El pacient jeu recolzat a la llitera i, al seu costat, dos psiquiatres el miren. Un d'ells s'aplica en el cap del subjecte un artefacte connectat a una màquina. L'altre maneja els commutadors de l'enginy. Els tres somriuen, semblen estar passant-ho bé. Em sembla sentir al fotògraf dient: "mirin a l'ocellet i diguin sóc feliiiiiiiiç".


La segona notícia és de la tele i l'acompanya un vídeo en el qual s'afirma que l'invent actua, de forma indolora i molt precisa, sobre l'àrea del cervell que controla el desig de consumir. Entrevisten un tal Daniel que afirma que després de la primera sessió "alguna cosa en mi canvia" i que el tractament li ha donat la capacitat de dir "no" a la cocaïna. En el reportatge també apareix un dels metges de la foto anterior afirmant que "el que expliquen [els pacients] és que recuperen una mica la serenitat, la capacitat de control sobre si mateixos".


Adicciu00f3n


El vídeo acaba amb les declaracions d'un altre psiquiatre que assegura que les dades i resultats d'aquesta teràpia no han estat convenientment (és a dir, rigorosament) contrastats ni avaluats. Per la seva banda, una psicòloga es mostra escèptica amb la idea que simplement tocant una part del cervell se solucioni el problema sense tenir en compte els aspectes educatius i experiencials de l'individu, és a dir, la història particular que el va portar a l'addicció.


Ja he criticat en anteriors articles els enganys de la psiquiatria biologicista i les impostures de certs psiquiatres que utilitzen invents per fer-se passar el que no són. Aquestes notícies són més del mateix: un conte interminable. S'imaginen un veritable metge argumentant com a èxit que "el que expliquen és que recuperen una mica la serenitat, la capacitat de control sobre si mateixos"? Són aquests testimonis, en cas que siguin certs, prova objectiva d'alguna cosa? A més, són la serenitat i l'autocontrol assumptes metges? I, per favor, es pot creure (creure, sí, ja que no hi ha proves científiques) que estiguem biològicament obligats a dir "sí" a la droga i que una màquina reprogramarà no sé quin lloc del nostre cervell perquè puguem dir "no "? No veig en tota aquesta milonga cap diferència amb les dels xarlatans que venen remeis miraculosos als incauts.


Daniel diu que alguna cosa canvia en ell després de la primera sessió ('tatxan!) I que el tractament li ha donat la capacitat de dir "no". Aquesta capacitat, Daniel, la té tothom i és la base de l'educació cívica. A base de molts "nos" aprenem a dir "no" a les nostres pulsions agressives i egoistes per poder viure en societat.


El "no" també és la base de la nostra autonomia i la nostra llibertat.


En qualsevol circumstància, excepte si se'ns sotmet per la força, som lliures de triar. Per tant, les conseqüències que derivin d'aquesta elecció seran responsabilitat nostra com a éssers morals, no com animals biològics la conducta està determinada pels instints.


Per exemple: Un mal dia et vas veure davant d'una ratlla de cocaïna que, probablement, et va preparar algun col·lega. Aquest no et va obligar a fer res i vas ser tu, no el teu cervell, qui va agafar el canonet que et va oferir, et vas inclinar sobre la pols i, maldestrament, t'ho vas ficar pel nas. També vas ser tu, no el teu cervell, que va repetir això diverses vegades; també el que, més endavant, li va donar pasta al teu amic perquè comprés més coca i, finalment, el que va acudir la primera de mil vegades següents a enxampar pel teu compte. No va ser el cervell el responsable de la teva addicció. Vas ser tu, com ser autònom i responsable (no com un robot), qui ho va decidir de la mateixa manera que ara decideixes intentar aturar.


Sé que és tranquil·litzador que uns senyors amb bata et diguin que estàs malalt, que la teva addicció no és culpa teva i que hi ha un invent que pot curar-te actuant de forma indolora i molt precisa en una àrea cerebral que està mal dissenyada. I sense necessitat de parlar!, blancor a l'instant!, una ganga, escolti !, m'ho treuen de les mans! Com resulta difícil resistir-se a semblant ganga, has decidit posar-te a les mans. I clar, com no, alguna cosa en tu canvia.


El que ha canviat, en primer lloc, és que has pres la decisió de donar 300 euros per sessió a aquests senyors en comptes del camell.


La resta és suggestió i parafernàlia disfressada de ciència perquè surtis d'allà creient que ets un tipus diferent. Si la suggestió t'ajuda definitivament a sortir de les drogues, benvinguda sigui. Però, per desgràcia, crec que et treuran la pasta i, si no funciona, et diran que ets del 40% de casos que fracassen (no diràs que no t'han avisat). Novament tu, i no el teu cervell, tries si apostes per això o no.


Jo, en les teves circumstàncies, buscaria un centre de rehabilitació honest (que també n'hi ha que treuen els diners), preferentment dirigit per exaddictes, i no tant per llicenciats, que saben bé el que estàs passant. Ells, des de la seva pròpia experiència, t'ajudaran a estrènyer els punys, aguantar el tipus i tenir un futur. Et demostraran, dia a dia, que el teu cervell mana de tu molt poc en qüestions morals (el de dir "no") i que, per tant, cap màquina amb llumetes t'ajudarà a sortir del pou com ho faràs per tu mateix si tens la valentia de comprometre't. Comprovaràs, a la fi, que la teva llibertat no te l'ha donada o treta el cervell, sinó que te l'has guanyada a pols. Valor i al toro.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
La normalitat és rara
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH