dimarts, 26 de octubre de 2021

La fi de la vaga de fam i la síndrome de realimentació

Genís Carrasco
Metge i escriptor

El passat dijous 20 de desembre de 2018, el doctor Jaume Padrós —President del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB)— anunciava que els presos catalans abandonaven la vaga de fam i que l’equip mèdic del Centre Penitenciari de Lledoners havia decidit el seu trasllat a la Unitat d’Hospitalització Penitenciària de Terrassa per monitoritzar la seva realimentació. 

Deixant apart que aquesta és una excel•lent notícia, des del punt de vista social i humanitari, cal assenyalar un fet molt lamentable: l'allau de missatges irracionals i esgarriats a les xarxes socials banalitzant aquesta decisió com un tracte de favor innecessari o absurd. En aquest punt, he d'assenyalar l’absoluta cavallerositat, elegància, pulcritud i solvència de les respostes del doctor Padrós a aquell allau de bajanades, disbarats i bestieses protagonitzat per persones que sense cap mena de formació s'atrevien a fer diagnòstics i pronòstics clínics. Admiro la seva paciència i bonhomia, doctor Padrós.


En aquest sentit, vull aportar algunes dades científiques sobre la seriosa situació de risc vital a la que s'enfronten ara Jordi Sánchez, Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull: el greu problema de la síndrome de realimentació.


Presoslledoners


La síndrome de realimentació és una entitat clínica ben definida que comporta un elevat risc per la vida de les persones malnodrides quan se’ls torna a alimentar. La seva prevenció requereix obligatòriament i amb absoluta immediatesa el suport hospitalari en un centre especialitzat.


Tal com assenyalava molt encertadament el doctor Lluís Cabré, portaveu de comissió d'experts que assessora als metges del Centre Penitenciari de Lledoners, el reinici de l'alimentació en persones desnodrides és un procés tan complicat com delicat i ha d'estar molt controlat. Tres setmanes de dejuni produeixen un deteriorament molt greu derivat dels severs trastorns hidroelectrolítics i metabòlics que aquesta greu alteració produeix en el cos humà. I quan es reinicia l'alimentació el risc augmenta sensiblement. Qualsevol error en la reintroducció de la ingesta pot provocar malalties molts greus i potencialment mortals: insuficiència cardíaca, arítmies i mort sobtada edema pulmonar i coma.


Efectivament, com també assegurava l'expert, cal alimentar-los poc a poc i vigilar-los de forma continuada tot practicant analítiques de sang cada 12 hores. Si una persona ingereix normalment unes 2.000 kilocalories al dia, es comença amb unes 500 i es fa una progressió lenta en funció de com reaccionen els intestins i el nivell d'electròlits. L'aparicció d'hipofosfatèmia (nivells baixos de fòsfor en sang) és una perillosa complicació que pot afectar la funció dels òrgans i fins i tot ocasionar la mort.


No hi ha cap dubte de que ara estem en un moment encara més delicat que durant l'etapa de dejuni.


Tot i això, els lectors poden estar tranquils. Els presos independentistes estan en les millors mans. Els equips mèdic de Lledoners i de l'Hospital de Terrassa estan formats per professionals sanitaris d'expertesa i solvència contrastades. No tinc cap dubte que sota la seva atenció aquestes persones es recuperaran satisfactòriament ben aviat.


A banda de la satisfacció perquè hagi acabat una situació humanitàriament insofrible, algunes opinions col•laterals han evidenciat reaccions inexplicables de persones insensibles —afortunadament molt poques— que reflexen la progressiva deshumanització de la nostra Societat. Persones que no tan sol mostren una total absència d'empatia i humanitat davant el dolor dels altres sinó que s'enorgulleixen de fer-ho.


És una situació que m'indigna i alarma com a ésser humà perquè la deshumanització ens despulla dels valors que ens identifica com humans. En les Ciències Socials el concepte «deshumanitzar» defineix el procés que priva un ésser humà d'aquelles característiques ètiques i de sensibilitat que ens identifiquen com espècie.


No és un problema menor. És una qüestió social. No sentir empatia o compassió davant situacions d'injustícia, dolor, malaltia o abusos ens allunya de l'ideal de ciutadans solidaris i actius que és l'essència de la condició humana a la que hauria d'aspirar la nostra espècie.


Afortunadament, tenim exemples de tot el contrari. Encara hi ha una majoria de d'entitats i persones conscienciades que protagonitzen actituds de les que podem enorgullir-nos. Un bon exemple ha estat l'actuació del COMB davant del problema de la vaga de fam dels presos catalans. Mantenint-se al marge de les raons polítiques de la vaga de fam, com no pot ser d'una altra manera, els metges han demostrat la seva professionalitat acompanyant i vetllant per la salut d'aquestes persones empresonades preventivament. I ho ha han fet de forma altruista i desinteressada tot centrant-se exclusivament en la cura de la persona amb la salut en risc.

Amb tot això, el COMB ha demostrat una vegada més que serveix a la Societat, n'és part d’ella i ha evidenciat els seus alts valors de solidaritat, humanitarisme, esperit de servei als ciutadans i vetlla pels valors socials.


N'estic orgullós de formar-ne part d’aquest col•lectiu.


Aprofito per desitjar a tots els presos hospitalitzats, tant als presos catalans com al senyor Eduardo Zaplana, que es recuperin totalment ben aviat. Des d'aquí tot el meu suport i empatia.


Opino que sempre és necessari ser empàtic amb tots els que pateixen perque crec que la capacitat per conèixer la felicitat depèn directament de la capacitat per reconèixer el dolor i el patiment dels demes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH