A mi no em va agradar l'entrevista d'Évole

A la Sexta tenen un molt bon costum professional: Parlar bé dels seus companys de cadena, és a dir: difondre i engrandir els èxits professionals dels seus caps de cartell, sigui quina sigui la seva actuació davant les càmeres. Per descomptat, excepte honroses excepcions com El Intermedio, a la Sexta, per la competència, no hi ha ni aigua, ni pa, ni sal... ni res.

Ahir, per no trencar aquesta norma, "les figures" i els que aspiren a ser-ho, es van passar la programació defensant l'entrevista de Jordi Évole al Goril·la que presideix Veneçuela des del Palau de Miraflores. I ho feien des de la seva convicció que a molts de nosaltres no ens va agradar, ni un pèl, la posada en escena i l'oportunitat del moment d'aquesta entrevista, i molt menys les respostes del personatge entrevistat.

La llibertat d'expressió li ha de garantir a Évole o a qualsevol periodista, el poder entrevistar Maduro. I no obstant això, vostès saben per què els col·legues d'EFE que són tan periodistes com el comunicador de la Sexta, no van poder fer-ho i van anar a parar a un centre de detenció durant unes molt llargues quaranta-vuit hores? Això, tirant de la lògica més palmària, vol dir que el nostre col·lega Évole va obtenir uns privilegis del règim dels que no van gaudir els seus companys i compatriotes en una situació anàloga.

Donar cobertura, ni que sigui per glorificar aquest atropellament no diu molt, ni bé, de la celebració de l'entrevista. Un que n'ha fet moltes, i a gent moral i intel·lectualment superior al successor de Chávez, sap distingir perfectament quan a un periodista se li permeten determinades preguntes i amb quina finalitat.

Veneçuela ens té a gairebé tots angoixats perquè no sabem el que aquest sàtrapa sanguinari pot fer amb el seu poble, si és que decideix tirar mà de les forces armades, molts els comandaments gaudeixen dels privilegis de la corrupció més abjecta, disposats a vessar sang innocent com ja ho fan cada dia les anomenades forces populars bolivarianes armades fins a les dents i amb total impunitat.

Senyor Jordi, a mi em fan mal i molt els companys veneçolans que es juguen la vida cada vegada que publiquen alguna cosa en aquest diari, i només quan escriuen sobre el que passa cada dia al seu país. Les seves pors són les meves pors, mentre que els teus quan passeges per Caracas no existeixen, gràcies a la protecció de Maduro. I això m'agradaria que t'ho pugessis a la teva consciència.

A Maduro no l'has d'entrevistar tu, que no has cobrat ni un sol bolívar del seu règim en la teva vida professional, sinó els Pablo Iglesias, o millor encara, Juan Carlos Monedero, aquest caradura que, en els seus anys de vi i roses amb Chávez, abandonava les reunions amb els veritables intel·lectuals de les universitats de Veneçuela, perquè no li agradava respondre a les enutjoses preguntes que ja, en aquell moment, li feien.

I és que, encara que hi hagi un oceà pel mig, el conegut 'charco', aquí tots sabem una mica dels altres, encara que no ho sembli. Un Dictador com Maduro no es mereix una entrevista com la que el va pujar als altars de la Democràcia i que vam veure diumenge passat perquè primer no ha de prevaler l'audiència sinó l'ètica.

I una altra cosa més, tinguin per segur vostès, que si torna la democràcia a Veneçuela no només Maduro haurà de sortir corrent. També ho faran tots aquells que han posat la mà des del 2 de Febrer de 1999, data en la qual a més de celebrar la Puríssima, la Candelera o el que vostès vulguin, va arribar al poder el Terminator Hugo Chávez, origen de la major desgràcia de Llatinoamèrica en els últims anys: El chavisme bolivarià. Ja veuran vostès com, si es produeix la caiguda del règim, apareixeran els rebuts de les transferències pagades a tercers que ara ningú troba.