És factible la utopia de Martin Luther King?

Al 51è Aniversari de l'assassinat de Martin Luther King, la seva utopia condensada a l'emblemàtica frase "I have a dream" (Tinc un somni) segueix sent inabastable en la distòpica societat nord-americana del segle XXI.

El reverend Wright en un sermó pronunciat el 2001 a la parròquia de la United Church of Christ de Chicago va expressar la necessitat d'una metanoia col·lectiva de la societat nord-americana "que transformi les guerres militars imperials en guerres polítiques internes contra el racisme i les injustícies de classe", per al que va proposar una redistribució fonamental de la riquesa a través de la reassignació del pressupost públic. Citant el "regal de l'Administració de George W. Bush de 1.300 bilions de dòlars en exempcions d'impostos per als rics", va replicar amb una proposta de finançament públic d'assistència mèdica universal i de reconstrucció del sistema educatiu per posar-lo al servei dels pobres .

Així mateix, en una conferència pronunciada a la Universitat Howard (Washington) el 2006 va afirmar: "Aquest país es va fundar i està dirigit segons un principi racista (...) Creiem en la superioritat blanca i en la inferioritat negra (...) més que en el mateix Déu", segons un extracte publicat per The Wall Street Journal. Així mateix, l'expresident Obama, fill espiritual del Reverend Wright i deutor del títol del seu llibre "L'Audàcia de l'Esperança" en el seu llibre "Els Somnis del meu pare" parla sobre l'actitud vital de la població afroamericana, marcada per l'estigma generacional d'"una segregació racial que ha caracteritzat l'esdevenir nord-americà" segons les seves paraules, ferida sense cicatritzar que possiblement torni a esclatar en el mandat de Donald Trump després dels incidents protagonitzats pels supremacistes a Virgínia i que comptarà amb la ferma rèplica de l'organització de extrema esquerra Antifa així com de grups llatins, jueus, musulmans i de les Fraternitats Negres.

Els supremacistes i el retorn del "White Power"

Segons el Pew Research Center, la classe mitjana (amb uns ingressos anuals de 73.400 $) ja no seria el segment poblacional dominant en la societat americana actual en patir una lenta però progressiva caiguda en les últimes 4 dècades. Així, segons el Pew, el 1971, la classe mitjana representava el 61% de la població (uns 80 milions d'habitants) mentre que en l'actualitat no aconseguiria el llistó del 50% (49,9%) a causa de la crisi de les subprime, esclat de la bombolla immobiliària i posterior crash borsari del 2008. Convé ressaltar que entre els "perdedors de la crisi" a més d'afroamericans i llatins apareixen per primera vegada joves universitaris endeutats i adults blancs de més de 45 anys sense estudis universitaris i amb ocupacions de baix valor afegit que després de quedar enrolats a les files de l'atur, haurien acabat sumit en un cercle explosiu de depressió, alcoholisme, drogoaddicció i suïcidi després de veure esfumar-la merla del "somni americà", el que hauria tingut com a efecte col·lateral la desafecció d'aquests segments de població blanca respecte de l'establishment tradicional demòcrata i republicà.

Així, segons una enquesta de la NBC, el 54% de la població blanca estaria "enfadada amb el sistema", enfront del 43% dels llatins i el 33% dels afroamericans que segueixen confiant en el somni americà, el que hauria portat als votants blancs a donar suport a les posicions políticament incorrectes i refractàries als dictats del estabishment tradicional republicà de Donald Trump, simbolitzat en el suport dels indignats blancs majors de 45 anys a Trump i dels partits neonazis i supremacistes blancs que segueixen controlat els àmbits de poder de la "Amèrica profunda", simbolitzat en el ferm suport a la seva candidatura de David Duke, ex-líder del KKK.

Els posteriors nomenaments de Sebastian Gorka, (membre de l'organització d'extrema dreta hongaresa Vitézi South) com a assessor de contraterrorisme i de Stephen Bannon, (director de la pàgina web Breitbart News, d'ideologia populista i ultradretana) com a Cap d'Estratègia van simbolitzar l'arribada dels supremacistes blancs a la Casa Blanca amb l'objectiu inequívoc de inastaurar el "White Power" en una societat en què l'evolució demogràfica provocarà que la població blanca serà minoritària a l'escenari del 2.043. Així, segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, cap al 2043 els blancs deixaran de ser la majoria de la població nord-americana i seran desplaçats per la suma de la població hispana que augmentaria de 53,3 milions en l'actualitat a 128.800.000 en 2060 i l'afroamericana, que passaria als 41,2 milions actuals als dels 61,8 milions previstos per les projeccions.

Cap a una nova Marxa sobre Washington?

La persistència de la violència policial contra la població afroamericana i la pràctica impunitat de la policia unit amb la visibilitat mediàtica dels supremacistes blancs que comptarien amb "la fraternal comprensió" de Donald Trump, podria fer oscil·lar en els seus valors la altre temps monolítica actitud de les fraternitats negres de romandre al marge de les protestes violentes en constatar la certesa de les paraules del visionari Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau ("hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après el senzill art de viure com germans"). Així, no és descartable que fraternitats negres com Omega Psi Phi, Alpha Phi Alpha i Beta Phi Sigma i les germandats Zeta Phi Beta i Gamma Sigma Rho facin una crida als seus membres perquè acudeixin a una nova gran marxa pacífica sobre Washington (rememorant a la de Martin Luther King, 1.963) en la qual s'escoltarà l'oposició de la "Amèrica Progressista" a "totes les formes de racisme i sexisme, així com a les polítiques de l'Administració Trump contra la immigració i els musulmans".

Així mateix, no seria descartable una posterior reedició dels violents disturbis racials de l'estiu de 1963 que podria fer que les àrees metropolitanes amb altes taxes de població llatina i afro-americana (New Orleans, Washington, St-Louis, Los Angeles, Atlanta, Cleveland i Chicago ) esclatin en violents disturbis de carrer on es barrejaran les demandes socials amb les de segregació racial, oblidant els ensenyaments de Martin Luther King ("La violència crea més problemes socials que els que resol") i quedant postergat 'sine die' el seu somni de veure "asseguts en mateixa taula als fills de blancs i negres a les praderies de Geòrgia".