Són inevitables unes noves eleccions?

La utopia de Pablo Iglesias després de les Eleccions del 28-A era la formació d'un Govern de Canvi PSOE-Unides Podem que donés prioritat a la implementació de l'anomenat Estat social i democràtic de Dret i a una regeneració democràtica (mitjançant l'extirpació del càncer metastàtic de la corrupció que hauria fagocitat tots els estaments de l'Estat espanyol), unit amb una reforma possibilista de la Constitució del 78, intent fallit a causa de la impaciència de Pablo Iglesias per "arribar el cel per assalt" en lloc de transitar per la senda marcada per il poverello D'Assisi: "Comença fent el que és necessari, després el que és possible i de sobte estaràs fent l'impossible".

INTENTA PEDRO SÁNCHEZ CONDEMNAR PODEM A L'OSTRACISME?

Segons Edward L. Bernays, nebot de Sigmund Freud i un pioners en l'estudi de la psicologia de masses, "la ment del grup no pensa, en el sentit estricte de la paraula. En lloc de pensaments té impulsos, hàbits i emocions ja l'hora de decidir el seu primer impuls és normalment seguir l'exemple d'un líder en qui confia". Així, la propaganda del PSOE va dirigida no al subjecte individual sinó al Grup en el qual la personalitat de l'individu unidimensional es dilueix i queda embolicada en retalls de falses expectatives creades i anhels comuns que el sustenten, servint-se de la dictadura invisible de la por al caos que generaria l'arribada al poder de Podem (considerat pels EUA com de "filiació chavista") i que tindria la seva plasmació en "el caos econòmic de Grècia i Veneçuela".

Així, l'estratègia electoral de Pedro Sánchez a les últimes Eleccions es va basar en el mantra de la recuperació econòmica edulcorada amb sibil·lines promeses d'augment del sostre de despesa autonòmica, pujades salarials a funcionaris i jubilats així com reduccions fiscals en estar la societat espanyola integrada per individus unidimensionals que no van dubtar a prevaler el "panem et circenses" davant del vertigen que suscitava la utopia propugnada per Podem.

La negativa de Pablo Iglesias a facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a President del Govern central deixaria oberta la possibilitat d'unes noves eleccions al novembre que tindrien com a efecte col·lateral la condemna a l'ostracisme de Unides Podem després de la posterior formació d'un Govern de Salvació PSOE-PP que implementarà un Estat monàrquic, jacobí i eurocèntric, seguint la màxima del gatopardisme ( "Canviar-ho tot perquè res no canviï").

LA JUGADA MAQUIAVÈL·LICA DE PABLO IGLESIAS

En aquesta conjuntura, Pablo Iglesias hauria aparcat la seva estratègia maximalista per incorporar al seu bagatge polític de l'anomenada intel·ligència maquiavèl·lica, consistent a l'ús de comportaments cooperatius o combatius que li puguin reportar majors possibilitats d'adaptació en funció d'una situació concreta. Així mateix, la intel·ligència mediàtica es distingeix per una extraordinària capacitat per trobar les debilitats alienes i utilitzar-les en benefici propi així com de realitzar accions complexes que poden no ser enteses en un principi pels seus votants ja que els seus objectius es projecten cap a un futur immediat.

Així, en la propera reunió de Pablo Iglesias amb el Cap de l'Estat, li transmetria la decisió del seu grup de donar suport sense contraprestacions el PSOE en una possible nova investidura de Pedro Sánchez, el que unit amb el vot favorable de PNB i l'abstenció de Bildu i ERC obligaria Pedro Sánchez a presentar-se com a candidat al comptar amb els vots necessaris per aconseguir ser investit, erigint-se posteriorment Podem en el garant de l'ortodòxia esquerrana des de l'oposició.