Vox i la doctrina Aznar

La 'teoria del cigne negre' va ser desenvolupada per Nicholas Taleb en el seu llibre 'El Cigne Negre' (2010) en el qual intenta explicar "els biaixos psicològics que fan a les persones individualment i col·lectivament cegues a la incertesa i inconscients el paper massiu del succés estrany en els assumptes històrics ". En efecte, la nostra ment és capaç de seqüenciar únicament fragments de la seqüència total de l'immens genoma del caos, amb el que inevitablement recorrem el terme 'efecte papallona' per intentar explicar la vertiginosa conjunció de forces centrípetes i centrífugues que acabaran per configurar el puzle inconnex del caos ordenat que s'està gestant i que tindria la seva plasmació en el recent tsunami electoral de VOX.

El puzle inconnex de caos ordenat pot esbossar mitjançant l'anomenada 'teoria de les catàstrofes' del científic francès René Thom i es basaria en dos conceptes antinòmics per intentar "comprendre l'ordre jeràrquic de la complexitat biològica". Així, el concepte d'estabilitat o equilibri es refereix a un sistema que roman estable encara que registri un canvi, principi que traslladat a l'esfera política es traduiria en la reforma del Règim del 78 sense alterar els seus principis essencials (Monàrquic, jacobí i neoliberal), tesi que defensarien els partits de l'establishment dominant de l'Estat espanyol (PP, PSOE i Ciutadans). A la riba antònima, trobem el concepte de canvi qualitatiu o discontinuïtat que es produeix quan simples canvis quantitatius passen a ser una altra cosa diferent i el sistema es transforma internament de manera radical en una nova realitat que modifica la seva situació d'equilibri intern i es crea un situació nova (un "Nou Règim tardofranquista"), tesi defensada per VOX.

El tsunami electoral de VOX

L'establishment de l'Estat espanyol estaria format per les elits financera-empresarial, política, militar, jerarquia catòlica, universitària i mass media, hereus naturals del llegat de General Franco que haurien fagocitat totes les esferes de decisió (segons es desprèn de la lectura del llibre 'Oligarquia financera i poder polític a Espanya' escrit per l'exbanquer Manuel Port Ducet), i iniciat així mateix una deriva totalitària que hauria ja convertit la pseudodemocràcia espanyola en ostatge de l'establishment. No obstant això, al cap de quatre dècades, la crisi econòmica, el progressiu descrèdit de la Monarquia, la crisi de Catalunya i la desafecció política de la societat espanyola motivada pels sagnants casos de corrupció de l'elit politicoeconòmica han fet oscil·lar en els seus valors els esquemes idíl·lics de la Transició i la vigència de la Constitució del 78 en la qual se sustenta l'actual status quo, elements desencadenants del recent tsunami electoral protagonitzat per VOX.

L'estratègia electoral de VOX es va basar en la tècnica de la manipulació de les masses exposada per Edward L. Bernays en el seu llibre 'Cristal·litzant l'opinió pública', en què desentranya els mecanismes cerebrals del grup i la influència de la propaganda com a mètode per unificar el seu pensament. Així, segons L. Bernays, "la ment del grup no pensa, en el sentit estricte de la paraula. En lloc de pensaments té impulsos, hàbits i emocions. A l'hora de decidir el seu primer impuls és normalment seguir l'exemple d'un líder en qui confia". Aquest és un dels principis més fermament establerts per la psicologia de masses, de manera que la propaganda de VOX serà dirigida no a subjecte individual sinó a Grup en el qual la personalitat de l'individu unidimensional es dilueix i queda embolicada en retalls de falses expectatives creades i anhels comuns que el sustenta.

Així mateix, l'aparició de VOX representaria la liquidació del paradigma vigent a les últimes dècades (teoria del que és políticament correcte) després de plasmar en el seu programa electoral els postulats de la 'doctrina Aznar' que tindria com a eixos principals la culminació de la "derrota institucional de ETA, el manteniment de la "unitat indissoluble d'Espanya" i el control estricte de la immigració.