dimarts, 20 de agost de 2019

Moda i apagades

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Si és Vostè una persona reflexiva i amb desitjos d'aprendre cada dia una mica més segurament es farà preguntes com: Què hi ha de comú en les apagades de Veneçuela i els del sud-est mexicà? Tenen el mateix origen d'aquell que el 2003, va deixar sense fluid elèctric a 50 milions d'usuaris als Estats Units i Canadà? Es tracta d'instal·lacions velles? Impliquen major risc els problemes vinculats a plantes nuclears? Són falles humanes -falta de perícia, laxitud en els processos, inexperiència en el lloc per als novells- o es tracta d'accions perverses? Sigui quina sigui la resposta, el fet és que una falla en el sistema de subministrament produeix un impacte de grans proporcions en la vida quotidiana -aliments, aigua, medicaments, hospitals, comerç- l'economia d'una ciutat o país i fins el curs normal d'un govern determinat.


Tenint en compte que el maneig dels sistemes d'energia van començar sent responsabilitat única dels governs, després de la caiguda del mur de Berlín i la inclinació sense traves a les metes globalitzadores que van portar a la concessió o venda d'aquests a empreses privades, es van generalitzar certes conductes col·lectives que de tant en tant tots segueixen. En llenguatge modern, aquesta tendència a fer concordant tot a un model preestablert es diu moda. En els anys seixanta ara la majoria de les noies -sobretot les més reprimides- desitjaven vestir sense ordre, amb els cabells deixats anar i sense prestar-li molta atenció al bany o el sortir al carrer "boniques", en tant que els joves deixaven llarg el copete, el qual havia de ser el més voluminós possible, tocaven algun instrument i pretenien ser un ballarí de rock envejable.


Aquesta estandardització va començar a tocar a institucions com el matrimoni, van proliferar les unions lliures, les protestes es deien guerrilles que amb la música van ser quelcom inseparable i molts dels que van simpatitzar per opcions "d'esquerra" van deixar les aules de Mèxic per cultivar darrere de la cortina de ferro, a la Unió soviètica oa Cuba; tot i que el risc fos no poder visitar Disneyland per portar el segell comunista. En aquest segle XXI tant els comunistes com els revolucionaris priístes comparteixen el qualificatiu d'obsolets, antics, passats de moda, en suma, vellets.


El vaivé de l'auge no cessa des dels temps més antics; les àvies somriuen dissimuladament quan veuen que els vestits de les joves d'avui semblen una calca dels de la seva joventut, els ateus irredempts proclamats pels sistemes socialista, psicoanalític i materialista de mig segle enrere descansen la seva espiritualitat en costums tan antigues com el budisme, els credos de diverses ètnies meso-americanes i fins melcochas [1] convertides en veritables aberracions, només amb el propòsit de convertir-se en instruments de control de masses. Al final de la segona dècada del segle XXI han mort molts companys generacionals per danys hepàtics o cerebrals causa de la seva afició alcohòlica o gust petatero, deixant el camp lliure als que van escalar a un altre tipus d'addiccions.


Altres sorprenentment sense la menor pena "van sortir de l'armari" [2] i es dediquen a fer conferències que expliquin o justifiquin aquesta visibilitat en voga; l'alliberament femení, va deixar la sola lluita pel espais laborals i en política, per animar les joves a assenyalar als que els han causat dany per abús laboral, emocional o sexual arribant al punt de sumar dones que poguessin ser les seves mares i van optar per el silenci juvenil -per així convenir als interessos de llavors?- en algun punt del seu desenvolupament. De debò aquests assenyalaments fora de temps beneficien a les dones? Quins danys estem fent a la humanitat amb aquestes pràctiques d'acusacions anònimes i de vegades histèriques?


Un altre tema en auge, després que l'ONU establís les metes del mil·lenni, ha estat la lluita contra la corrupció. Líders d'empreses i governs després del seu minut de glòria acaben a la presó -el Brasil, Argentina, Perú, Xile- sense que amb certesa se sàpiga si els "ganones" en aquesta nova pràctica de la "ètica i els valors" són els gerents de l'imperi "trumpià", l'univers d'empreses transnacionals o qui sap que ens no identificable. Qui està guanyant en aquest neoliberalisme que privilegia la divisió per nacionalitats, per categoria social o econòmica; gènere, preferències o religions?


Per dificultar els actes deshonestos es va proposar, aprimar als governs, responsabilitzar-los dels resultats en base a polítiques i envoltar de tot un sistema -integrat amb ciutadans preclars com a mecanisme d'independència i conducció honrada- que els vigilés. Avui arriben tant a països desenvolupats com els eterns en vies de desenvolupament tot un corrent que busca desaparèixer aquests organismes o si més no omplir-los de individus que garanteixin afinitat de pensament i metes amb el líder polític del moment. Per això és l'obsessió de canvis dels que fa uns mesos semblaven vestir conjunts masculins de Milano i avui apareixen amb chamarras, corbates, guayaberas i fins vestits de marca costosíssims? Qui maneja els estalvis pressupostals a la 4T? Sense gaire esforç és possible recordar que per iniciativa del sector salut a la ciutat de Mèxic el 2001, va ser establerta la targeta de pensió universal als majors de 70 anys, que es destinava inicialment per adquirir aliments. Després aquest benefici va patir dos canvis importants 1r. Els priístes a l'assemblea el van convertir en llei, per evitar que la targeta rosa es bategés com la targeta d'Andrés Manuel i 2n la mateixa va passar a l'àmbit social, amb Martí Batres el setembre del 2007, quan va ampliar l'abast de pagament a serveis com llum, telèfon, aigua i predial i fins i tot medicaments. Es va dir llavors "representa un cinc per cent d'augment en les vendes de petits comerços".


Avui aquest recurs, que segons el llavors president de la CANACO significava una derrama econòmica de tres mil 500 milions de pesos anuals, surt del control pressupostal de la ciutat i torna al de la Secretària de Salut, via la Secretària de Benestar S'imagina qui són els consellers del primer mandatari en aquest tema? En quines condicions es fa servir el milionari recurs durant el mes que no eroga per als beneficiaris? Quant sumen avui els fons d'aquestes targetes [3] dels vellets, més les llars d'infants, els joves i molts altres etcèteres? Per quant de temps serà vigent això? Deixarà de ser quan es canviï la constitució?



[1] Pasta que pot barrejar tota mena d'ingredients sobre la base d'un bàsic que és la mel. En matèria de religió han sorgit infinitat d'heretgies i supersticions, cristianes que partint d'una premissa certa, condueixen a conclusions falses, com el cas dels testimonis de Jehovà, els mormons, la dianètica, la ciència cristiana, entre molts altres, de la mateixa manera entre protestants, catòlics, jueus i fins musulmans.
[2] Cal situar un període polític en què això es va convertir en "moda"
[3] Per la seva banda, el secretari de Desenvolupament Social del DF, Martí Batres informar que en el 2007 -sent ell secretari de desenvolupament social- eren 420.000 adults majors de la capital A quant ascendeixen avui? i ¿que suma significa ara?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH