Iceta for President

Manuel Fernando González Iglesias

Iceta


La compareixença de Miquel Iceta davant els periodistes al Parlament de Catalunya, confirmant la notícia que era el candidat del PSOE a presidir el Senat, m'anima avui a escriure'ls unes línies sobre el seu nou projecte personal, ja en el terreny acotat de la política espanyola.


Dono per fet que les declaracions de les últimes hores de les formacions independentistes, PP i Ciutadans en contra de la seva candidatura són focs d'artifici dirigits a mantenir viva la il·lusió dels seus militàncies enmig d'una contesa electoral municipal, autonòmica i europea incerta, que en la pràctica no han de tenir més conseqüència que la merament verbal, ja que la regla de cortesia parlamentària a Catalunya és sagrada, perquè som encara un país seriós i, per tant, els nostres representants públics també ho són.


Si els socialistes decideixen canviar a José Montilla pel seu fill polític Miquel Iceta al Senat, és un assumpte exclusiu del PSC perquè, de no ser-ho, s'obriria un meló institucional molt greu de no retorn que, precisament, els sociates catalans mai han posat en perill a les circumstàncies parlamentàries més difícils, fos qui fos el candidat o candidata que precisés el seu vot per ocupar la seva plaça de representació autonòmica a la cambra alta.

Dir el contrari és mentida. Una altra cosa és que les opinions sobre la idoneïtat de les persones els hagin merescut, repeteixo, verbalment, cosa molt diferent al vot després emès.


Per resumir: encara que estiguem com estem social i políticament, el vot a favor o l'abstenció a la candidatura de Miquel Iceta és d'obligat compliment per a l'oposició i els parlamentaris del Procés, si és que el sentit comú i la vergonya ideològica no s'han perdut al Parlament de Catalunya que, sincerament, crec que no.


A partir d'aquí, Iceta torna a Madrid com ja ho va fer el 1995 per ocupar aquell bienni el lloc de Sotsdirector del Gabinet de la Presidència del Govern al costat de Narcís Serra, a qui va saber ajudar de forma excel·lent -Faig fe d'això- perquè professionalment em va agafar aquella etapa en la capital de l'Estat al capdavant de l'antena de la meva estimada Onda Cero.


Com Moncloa i la seu de la ràdio a Pintor Rosales queien a prop, vaig poder conèixer molt millor al que llavors era la gran promesa política dels socialistes catalans; per tant vaig poder seguir un treball -em reafirmo- que va ser molt brillant i valuós, així com la seva tornada a casa.


La seva afició a protegir alguns dirigents amics del seu partit ha estat especialment errònia en els últims anys i ha llastrat greument la seva imatge i, sobretot, la fama més que merescuda que el seu cap era la millor moblada del socialisme espanyol al costat de la del gran Alfredo Pérez Rubalcaba.


Per això sóc dels que espero que en el seu tornada -com es diu en la novel·la negra- al lloc del crim, la seva acció institucional sigui molt important per a la construcció federal d'aquest país anomenat Espanya i, sobretot, per trobar des del Senat una solució raonable als conflictes territorials, Catalunya i Euskadi incloses, que cicatritzi poc a poc les ferides socials que ara mateix són molt doloroses i posen en perill el futur de les generacions futures.


El criticar durament un polític quan s'equivoca no ha de mai impedir que un periodista vegi més enllà de la baralla dialèctica, i en aquest cas em toca discrepar de diversos col·legues i amics reconeixent a Iceta seus innombrables mèrits polítics com a estadista per presidir el Senat, una càmera que necessita, com cap altra, un canvi fonamental pel bé de tots.


Pedro Sánchez sap bé el que es fa, perquè a més d'escollir un gran president per a la cambra alta, es porta a Madrid a un negociador de primeríssim nivell, que coneix perfectament les interioritats del Palau de la Moncloa i, sobretot, els seus síndromes més aclaparadores.


El que molts li posin pesades pedres en el seu camí al candidat a presidir al Senat formarà part del seu via crucis personal, perquè aquestes putades entren, com es diu en aquests casos, dins de les servituds del càrrec.


O sigui, com diu el titular, respectuosament els ofereixo el meu lema: Iceta for President.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH