Edadisme

Genís Carrasco
Metge i escriptor

L’única diputada del Partit Popular per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, ha criticat l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, tot definint-la com una "entranyable àvia" de la qual es descobrirà que "compra les magdalenes en un supermercat". Més enllà de que l’anècdota reflexa la baixa alçada moral de la diputada, declaracions d’aquesta mena mostren un tipus de discriminació que sovint passa desapercebuda però que socialment és tan greu com la que pateixen les dones o els immigrants sense papers.


Tercera edad sabadell 1


Aquesta discriminació per l'edat o "edadisme" és poc coneguda però afecta milions de persones en les seves vides quotidianes. El terme fou encunyat pel psiquiatre Robert Butler l’any 1968 per referir-se a la discriminació de les persones grans, basada en prejudicis i estereotips socials respecte a l'edat avançada. És un problema generalitzat a les societats occidentals que al nostre país afecta prop d'un 30% de les persones grans, un percentatge comparable al sexisme o al racisme, les altres dues grans discriminacions de la nostra Societat.


Una societat que no reconeix el talent de les persones grans és una societat greument malalta. I la nostra manifesta, cada cop més, els símptomes de lamalaltia de l’individualisme i la insolidaritat sovintben palesos a la vida quotidiana en excloure la gent gran de coses tan fonamentals pera la vida plena, com ara l'ocupació o la responsabilitat política. Algú pot creure que una persona septuagenàriano pot fer una feina amb entusiasme, desenvolupar-la amb excel•lència, col•laborar en el triomf d’un projecte o o accedir a un càrrec de representació política?


El cert és que assistim a un fenomen totalment nou, revolucionari i definitori del segle XXI: l'envelliment poblacional. Els processos d'industrialització, urbanització i modernització social, al costat dels enormes avenços tecnològics, científics i sanitaris han provocat la disminució de les taxes de natalitat i mortalitat les quals, acompanyades per l'augment de l'esperança de vida, s'han constituït en les dues forces causals d'aquest fet demogràfic inèdit en la història de la Humanitat.


Malauradament, des del punt de vista cultural, ha persistit una visió erròniade la vellesa que identifica la gent gran com un grup poblacional suposadament homogeni caracteritzat per la inactivitat, la improductivitat i la dependència, condicionant d'aquesta manera el paper social dels adults grans.Contràriament, l'esperança de vida cada vegada més alta i les millors condicions físiques i mentals de la gent gran per continuar treballant han generat un grup cada cop més important de població amb potencialitat per continuar realitzant activitats productives i contribuir significativament al desenvolupament i benestar de la família i de la societat. Però la societat els barra el pas i les condueix a un ostracisme injust i irracional.


En definitiva, la gent gran ha canviat molt però la societat no ha modificat la imatge que té d’ells.I els efectes d’aquesta discriminació per l'edat influeix negativament en les persones grans a nivell cognitiu, emocional i conductual, i els pot portar a la depressió.


La vellesa no és cap malaltia, estimats lectors, sinó una fase natural de la vida, i hauríem, en conseqüència, de ser capaços de construir una societat apta per a totes les edats. Cal enfocar la construcció social al voltant de l'envelliment de la forma més justa i inclusiva que se sembli més a la "venerable ancianitat" de Noruega ─el país amb el millor índex de percepció de benestar social i econòmic─ que el de Tanzània, que ocupa el darrer lloc d’aquest rànquing.


Per ara, la imatge social de les persones grans és pobra i fins i tot absent. En una societat individualista com la nostra, complir anys és relaciona amb més possibilitats de viure en soledat, i és per això que l'aïllament social ha assolit la categoria de problema de salut pública a Occident. Una societat que no reconeix el talent, la bellesa i la saviesa de les persones grans és una societat insensata.


Els ciutadans conscienciats hem de contribuir a transformar la societat en una societat per a totes les edats, amb l'objectiu que les persones d'edat avançada tinguin la oportunitat de seguir contribuint al progrés social. Per treballar per la consecució d’aquest objectiu cal eliminar tots els factors excloents o discriminatoris en contra d'aquestes persones.


Tanmateix, la vellesa no és una situació homogènia, ni molt menys, cada persona envelleix de forma diferent i conserva diferents potencialitats que poden contribuir a millorar la societat.

A finals dels Noranta, l'Organització Mundial de la Salut va completar la seva estratègia a favor de l'"envelliment saludable" adoptant la terminologia d'"envelliment actiu" per remarcar la importància d'altres factors importants, a més dels sanitaris, com a determinants en el procés d'envelliment saludable. El concepte d'envelliment actiu no s'assimila únicament a l'activitat laboral, sinó que fa referència a un procés de participació contínua en els qüestions socials, polítiques, econòmiques, culturals, espirituals i cíviques.


El somni de la joventut eterna és un dels falsos mites contemporanis. L'esforç agosarat per romandre sempre joves pot implicar una absurda desafecció respecte a la maduresaque esdevé eixelebrada davant la realitat que tots estem abocats a envellir de millor o pitjor manera.

Hem de caminar cap a una societat on la intel•ligència i saviesa dels nostres avis sigui cada vegada més valorada, igual que la gent gran a Japó o la gent gran aborigen d'Austràlia, que són venerats pèls més joves des de fa mil·lennis.


La riquesa d’un país no es mesura per les seves matèries primeres o la seva indústria sinó pel seu capital humà i el coneixement que tots els ciutadans (incloent la gent gran) poden aportar pel desenvolupament social i econòmic.


Denunciem les conductes etnocèntriques que portin a l'individualisme i la pèrdua de llaços solidaris i que reflecteixen una societat més preparada per rebre que per aportar.


Posicionar-se en contra de l'Edadisme, implica conservar una visió no esbiaixada de la realitat que reconegui la insubstituïble contribució de la gent gran per al futur de les properes generacions.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH