Bolívia, Mesa és inconvenient per a la cadira

Per al proper 20 d'octubre estan convocades les eleccions generals en les que prop de 7 milions de bolivians triaran a les urnes al President i Vicepresident de l'Estat Plurinacional per al període 2020-2025. A més triaran també 166 legisladors plurinacionals (130 diputats i 36 senadors).

Estan habilitats 9 binomis presidenciables. Entre ells, Evo Morales, pel partit oficialista del Moviment al Socialisme (MAS) i Carlos D. Mesa Gisbert per l'agrupació Comunitat Ciutadana (CC).

Segons les xarxes socials i les enquestes urbanes, fins al moment, les intencions de vots es concentren entre Morales i Mesa. El primer, governa Bolívia des de 2006 fins a la data. El segon, va ser govern arran de la fugida del llavors president Gonzalo Sánchez (actualment pròfug en els EUA), entre 2003 i 2005. En aquest curt període, Mesa va renunciar a la Presidència en dues ocasions.

Mesa Gisbert, segons l'acadèmia occidental oficial, una connotat historiador i intel·lectual de Bolívia contemporània, desconeix la realitat dels pobles de Bolívia. Ho va demostrar no només quan va ser president i no va saber manejar els "moments històrics" dels pobles convulsionats del país, sinó també, ara, que és el candidat més visible de l'oposició.

Durant el govern neoliberal de Mesa, els pobles bolivians mobilitzats exigien la "nacionalització" dels hidrocarburs i l'Assemblea Nacional Constituent. Però, Mesa i la seva cohort d'intel·lectuals es van negar a veure el que miraven, es van negar a escoltar el que sentien. Això sí, van escoltar e van aprovar "la immunitat" per als militars yankes que cometien crims a Bolívia. Deien: "Tècnica i jurídicament no es pot nacionalitzar. No es pot realitzar Assemblea Constituent "...

Va haver de renunciar Mesa a la cadira presidencial, i arribar a ser govern els "ignorants" i "endarrerits" del país per renegociar els contractes petroliers, convocar l'Assemblea Constituent, i construir l'actual Estat de Dret a Bolívia. Altrament, Bolívia seguiria sent la germana siamesa d'Hondures, Guatemala o Haití, en l'actualitat.

Mesa és pusil·lànime. Una persona timorata no pot ser govern d'un país plurinacional. I si ho és, irremeiablement encaminarà als pobles a les circumstàncies més fosques i doloroses. En el cas de Mesa, als fets ens remetem.

Mesa té una personalitat genuflexa. Tant per la seva última declaració amb relació al restabliment de la diplomàcia plena amb el govern nord-americà, com per la seva actitud "servil" quan va ser govern, Carlos Mesa expressa una personalitat "reverent" amb el violent poder imperial. Segons ell, no es pot governar sense la vènia de la "primera potència mundial", molt a pesar que l'actual govern indígena va demostrar tot el contrari.

Mesa no és plurinacional. Com que és un "intel·lectual" colonitzat que menysprea el seu per imitar els patrons euronorteamericanos, Mesa representa la "devaluada" classe mitjana tradicional (d'allí el nom de la seva agrupació política) que gairebé per dos segles fungió com la "ciutadania plena" de la Bolívia republicana.

Mesa busca restaurar, no només el violent sistema neoliberal a Bolívia, sinó el racisme crioll que es va institucionalitzar per segles a Bolívia. I aquests processos de restauració, molt malgrat els seus miratges mediàtics, generaran violentes convulsions socials iguals o pitjors que les viscudes quan Mesa va ser govern. I, llavors, Mesa abandonarà irresponsablement la cadira presidencial, deixant novament al país a punt del col·lapse. I així, Bolívia serà novament la materialització de la maledicció del mite de Sísif.