A viure que són dos dies!

S'acostuma a esperar l'arribada de l'estiu per més d'un motiu, però no ens enganyem, especialment per gaudir d'uns dies de vacances que ajudin a desconnectar de la vida diària. Aquest estiu, com és habitual en els últims -són ja massa- la desconnexió de la política sembla gairebé impossible. Segur que una gran majoria de la ciutadania sí que ho ha fet i ha enviat a la mar a la classe política esperant que una gran onada se l'emporti. Un rebolcada podria fer canviar les seves prioritats i deixar-los clar que el més important és servir al país i no als interessos del seu partit.

Amb els acords sense tancar per a la constitució d'un nou govern a Espanya, els líders polítics es troben a mig gas, amb un peu en els seus despatxos i un altre en el seu lloc de vacances sense dir que ho estan perquè no han complert amb la seva "feina". La cultura de pactes a Espanya està encara en uns nivells realment vergonyosos. Ningú cedeix, tots volen sortir guanyant. Al final, la gran perjudicada no és altra que la societat que espera "grans" coses dels seus dirigents. Cras error, votar no vol dir donar un xec en blanc i s'ha acabat fins d'aquí a quatre anys, fins això ha canviat. Els quatre anys cada vegada s'escurcen més; eleccions es produeixen gairebé cada any, estem ja en aquesta fase que tant molesta als votants.

Sigui com sigui, queda aquest agost calent, com ho ha estat juliol, per conèixer si al final Pedro Sánchez decideix que la millor manera de solucionar el tema és convocar eleccions i que la gent amb el seu vot "decideixi", és a dir, de més vots a qui pensi que en aquest conflicte ho està fent millor. És la solució? Això sembla, el que significa que més d'un partit a dreta i esquerra en patiran les conseqüències.

Els últims dies d'agost seran molt importants per a decidir els esdeveniments de setembre. Seria bo que els dirigents d'aquest país, amb o sense vacances -segur que les estan fent, encara que no ho diguin- facin un esforç en buscar una sortida a un país que està funcionant, políticament, a mig gas.

Un estiu aquest en què la incertesa política, econòmica i social segueix el mateix camí de fa uns quants anys. Fins quan? Caldrà preguntar a la bruixa Lola, potser en aquesta ocasió encerti el resultat final.

Però segur que més d'un que porta 11 mesos treballant ha dit allò d'"a mi ningú em fastigueja aquests dies en què jo sóc amo de les meves decisions". Faltaria més, i com es diu popularment "a viure que són dos dies i ja n'ha passat un".