Per fi, com les fruites madures que cauen dels arbres, la Festa Nacional de Catalunya -coneguda ja com la dividida- ha caigut del calendari de setembre: Molt soroll i les "nous" justes, que diria el meu veí.
Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, que ha estat esplèndida atorgant la xifra de 600.000 participants en la concentració, és la xifra més baixa des del 2012, quan van començar els independentistes a robar-li la festa als que pensen diferent a ells, que són una majoria: els van expulsar sense més i, com va dir en el seu dia Fraga aquella famosa frase "el carrer és meu", ara es traça a "la Diada és nostra", aplicant la dedocràcia.
Amb el control total de la Diada, l'ANC també s'ha convertit en l'inquisidor de les empreses que no donen suport el seu projecte excloent i crida els ciutadans -que ells diuen controlar-al boicot a les mateixes sense importar-los que les persones que treballen en aquestes empreses són catalans -de tercera? -. La Diada s'ha transformat en un despropòsit tal que posa els pèls de punta a la majoria de la ciutadania. Alguns parlen d'una "empresa" molt lucrativa -que explota l'ANC- per aquests "nous" empresaris que han vist el negoci molt ràpid amb roba, sabatilles, xapes, cerveses, ratafia, productes alimentaris i altres que aniran sorgint aprofitant-se dels sentiments dels que creuen en el projecte i que no fan altra cosa que enfortir econòmicament a les empreses que estan per la independència.
Algú ha fet el càlcul de quants diners ha recollit l'ANC amb els productes patriotes, tenint en compte que només la samarreta costava 15 euros? Segur que uns quants milions d'euros.
Els discursos, sense polítics de partits, han posat de manifest que se segueix amb el mateix repertori de sempre, fent gala de com són de forts, que la manifestació també és una "eina de país" i que ja han aconseguit unes quantes més , com ara fer-se amb la presidència de la Cambra de Comerç, amb un president que més sembla representar a l'activisme que a la defensa dels interessos de les empreses, així com al comerç que tan preocupat està per la situació política, econòmica i social.
Unes 600.000 persones han participat de la seva Diada, moltes de les quals eren nens -quants? - als quals els inculquen una determinada ideologia que poden interpretar com animadversió cap a Espanya que no és gens saludable -adoctrinament? -, que en res afavoreix el seu desenvolupament personal i la convivència amb altres companys i amics.
Als nens cal deixar-los que gaudeixin d'aquesta etapa de la vida. Quan siguin més grans ja escolliran les seves preferències ideològiques. Crec que portar-los a aquest tipus d'actes no els beneficia. La Diada festiva i familiar d'abans no té res a veure amb la dels darrers anys, cosa que lamenten molts catalans.
És significatiu que en una TV realitzin entrevistes a algunes persones que eren a la manifestació i parlaven de per què eren independentistes i explicaven la seva versió. A una d'elles li van preguntar per què hi ha gent que no està d'acord amb l'independentisme. Aquesta respon que "són els que no són catalans, els que vénen de fora". Vaja, que les persones que porten tota la seva vida aquí que no són de la colla, no els consideren catalans. Una visió molt quadriculada que deixa molt a les clares el que s'amaga darrere de la reivindicació que només volen un referèndum. "El feixisme dels espanyols que viuen a Catalunya és infinitament patètic i repulsiu". Aquesta frase va ser pronunciada en el seu dia per l'actual president de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest tipus de dirigents polítics, que no són precisament un exemple en res, què se li va a demanar a determinades persones?
Per cert, reivindicar més democràcia també suposa respectar les lleis que la sustenten; el contrari ja se sap al que porta ...
Escriu el teu comentari