Si Evo Morales fos blanc?

Les reaccions simbòliques i materials, fins i tot abans dels resultats finals del recent procés electoral bolivià, evidencien que les condicions ontològiques de la "bolivianitat plurinacional" encara continuen preses del atavisme racista.

Els 13 anys del "procés de canvi" cap a l'Estat Plurinacional, molt aplaudit a l'exterior, pel que sembla, va ser un envernissat molt prim que a la primera "arenga contra l'indi" s'escenifica mostrant les conviccions racistes més menyspreables en diferents nínxols socials . I el més irrisori és que justament aquesta malaltia social supura des bosses socials de la classe mitjana, i sectors urbans, retolats amb sengles títols acadèmics.

Si Evo fos blanc?

Si bé en les corts de Cadis (1810), i en la Constitució Política d'Espanya (1812), s'havia debatut i aprovat que "tots els habitants de les Amèriques, en igualtat de condició, podien ser electes representants polítics". Més però, els registres documentals indiquen que quan els representants indígenes guanyaven escons o governs locals (ajuntaments), els espanyols i / o els criolls, mitjançant impugnacions legals (o anul·lació de processos electorals) impedien que els indígenes electes assumissin les seves funcions. Casos com els d'Arequipa, Perú, són il·lustratius d'aquestes pràctiques.

El 20 d'octubre passat, mitjançant una jornada electoral participativa, tranquil·la i transparent, Evo Morales va guanyar les eleccions presidencials a Bolívia per quarta vegada consecutiva. Però, els actors polítics opositors (la gran majoria provinents de la vella classe mitjana), sense presentar cap prova de frau que reclamaven, van difondre i difonen sengles missatges racistes contra Morales i sectors indígenes.

La Reina Isabel II d'Anglaterra pot estar en el poder 65 anys consecutius (sense que hi hagi elecció popular alguna), però un indígena no pot ser reescollit President de forma indefinida. Angela Merkel, Canceller d'Alemanya, pot governar el seu país democràticament per més de 14 anys consecutius, o els francesos poden reelegir de manera indefinida als seus governants, però si els indígenes de Bolívia ho fan, és considerat antidemocràtic, dictatorial. Molt més si el President és indígena.

El Cap de Govern de l'Estat del Vaticà pot ser electe de forma vitalícia (de per vida) com a governant, però, si els pobles indígenes reelegeixen a un dels seus com el seu governant, fins als bisbes i cardenals convoquen a la seva feligresia a la desobediència civil.

En els 13 anys de govern, Evo Morales va llegar grans transformacions materials a Bolívia i va evitar que aquest país es convertís en la Hondures o Guatemala d'Amèrica del Sud. Però, com és indígena, la esquizofrènica classe mitjana boliviana assumeix que aquests canvis no són canvis positius. A l'"indi" no se li reconeix cap mèrit.

Un dels llegats morals del President Morales és l'ètica del treball. No va existir a Amèrica Llatina altre dignatari que hagi treballat una mitjana de 18 hores diàries com Morales. Però, com pels "patrons i els seus caporals" d'Amèrica Llatina l'indi és gandul per naturalesa, llavors la laboriositat de Morales no és cap virtut.

Sectors de classe mitjana, encapçalats pel trist i pusil·lànime historiador Carlos Mesa, presumeixen (sense cap prova) que Evo Morales va fer frau en les recents eleccions perquè per a ells l'indígena per natura és delinqüent. En l'imaginari d'ells, no hi ha un indígena honest. És més, la seva certesa de la natura delictiva d'Evo s'aferma en que qui Presideix l'Organisme Electoral Plurinacional de Bolívia és una dona indígena amb pollera. "Entre indis es 'socapan'", és la convicció que habita als "mistis", pel que sembla.

Lliçons de les reaccions al resultat electoral

Bolívia, en 13 anys de procés de canvi, va evolucionar materialment, però moralment continua atàvica als seus tares fundacionals. El país, a nivell general, aparenta transitar per les sendes de la democràcia liberal, però en el fons es troba encallada en la repugnant estratificació social castissa. Es constata que les diferents protestes socials contra el "suposat frau electoral" expressen més la convicció racista que la vocació democràtica.

L'estructura estructurant de la colonialitat republicana que subsisteix incòlume a la Bolívia Plurinacional no pot continuar sent "la postergada tasca" durant el procés de canvi bolivià. És urgent desmuntar els mites de la modernitat racista que es van afermar encara més en aquests últims anys.

No n'hi ha prou amb distribuir diners als empobrits per afiançar-los en el somni del "desenvolupament" suïcida. No n'hi ha prou amb obrir escoles i lliurar títols universitaris que al seu torn refermen l'"orgull individual" racista del bolivià.

Els que habitem a Bolívia podrem tenir diners, títols, carreteres, satèl·lits... però, si continuem escopint al que en essència som (plurinacionals), l'esquizofrènia identitària i cultural mai ens permetrà desenganxar del llast en què ens trobem com a societat (especialment en els sectors de la classe mitjana).