Volem desfer tòpics?

Les exageracions o falsedats sobre la colonització espanyola d'Amèrica es deixen anar com indiscutibles, i n'hi ha que tenen un intens i irreprimible afany per repetir-les. És un símptoma de sectarisme. Es pot documentar que la realitat no va ser ni negra ni rosa, però no hi ha pitjor cec que el que no vol veure; així, hi ha estadistes que passen per alt l"horrible comportament de molts governs criolls" amb els indígenes després de la separació d'Espanya. En el seu assaig 'Civilizar o exterminar a los bárbaros' (Crítica), el jurista cordovès Santiago Muñoz Machado (catedràtic de Dret, director de la Reial Acadèmia Espanyola i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques) compara semblances i divergències intel·lectuals i polítiques entre els processos de conquesta i colonització que espanyols i anglesos van escometre a les Índies Occidentals.

Natural de Pozoblanco -com Muñoz Machado- Juan Ginés de Sepúlveda va ser educador de Felip II i cronista oficial de Carles V, posava per davant els interessos de l'Estat. Per a ell no es podia obligar els indis a renunciar per la força a les seves creences, però sí reprimir els sacrificis humans i el canibalisme. Ja en 1512 es va legislar contra el maltractament de paraula o d'obra cap als indis; una altra cosa va ser la dificultat del seu compliment. Amb les Ordenances de Felip II en 1573 va desaparèixer el concepte de 'conquesta' i es va parlar de 'nova població i pacificació'. Es va distingir entre l'ocupació de la terra i la relació amb els indis.

El professor Muñoz Machado destaca que: "l'enorme complexitat dels debats suscitats a Espanya sobre els justs títols de la conquesta i poblament de les Índies no té parangó, ni aproximat, en el pensament i l'acció governamental anglesa", però hi va haver un moment en què, sense fer una menció expressa, es van assumir les exposicions de teòlegs i juristes espanyols de segle XVI. També "es va intentar una anglicització dels indis, però quan es va percebre la dificultat o es va constatar el fracàs, es va substituir aquesta política per la de segregació estricta". A diferència dels britànics "el mètode d'integració i mestissatge espanyol va facilitar la implantació dels coneixements i indústries europees, l'educació de la població i la conservació dels seus idiomes i d'aquelles costums que no xocaven amb la doctrina catòlica". Tot és més complex del que alguns creen.