Descartes recomana prudència

Manuel Fernando González Iglesias

Deia René Descartes que "és prudent no fiar-se del tot dels que ens han enganyat una vegada". La frase s'escau per la molt nodrida quantitat de polítics de tota mena i condició ideològica que ens han enganyat al llarg de l'anomenat 'procés' que encara desassossega la nostra convivència a Catalunya i embarranca l'enteniment parlamentari en les Corts de l'Estat.


L'aparició d'una sentència del Tribunal Europeu en plena negociació d'un Govern a Madrid ha produït, com era d'esperar, el consegüent enrenou transformat en eufòria en el bàndol independentista, que ha destrossat l'estratègia del PSOE en les seves molt inestables negociacions amb l'Esquerra Republicana d'Oriol Junqueras.


En veure tant gresca "indepe", fa l'efecte que els beneficiats amb la decisió no s'ho esperaven, quan molts suposàvem que uns negociadors tan intel·ligents ho haurien de tenir en les seves previsions quan van començar a dialogar amb els sociates; i aquests, també per lògica política, també havien de suposar-ho. Ara resultarà que tots dos són ximples o, el que és pitjor, ens han pres als votants per aquesta condició.


Junqueras durant la constitució de Congrés


Com al final tot se sap, si ens fixem anirem veient pels esdeveniments dels propers dies quina classe de conte xinès ens han explicat, perquè a la fi s'emboliqui una de tan grossa que això de la convivència no tingui marxa enrere.


Per tot això i molt més, no és una mala decisió de tenir la paraula prudència present en la nostra anàlisi diari d'una situació en aparença senzilla, però que amb tant engany i mitges veritats ens han anat complicat tant les parts interessades en l'assumpte.


Que el Govern Sánchez digui ara al Suprem en un nota oficial que ha de veure com fa complir la decisió de Tribunal de Justícia de la Unió Europea, destil·la un tuf insuportable de covardia ideològica. Per a la majoria dels espanyols està clar que l'Alt Tribunal va haver de recollir amb molta enteresa i maniobrar amb enorme professionalitat un embolic polític que només havien generat els mateixos polítics i que posava en perill l'estabilitat de l'Estat de Dret i, per tant, la supervivència de la Constitució i la mateixa Prefectura de l'Estat.


Amb aquests dirigents els ciutadans espanyols no anem a cap lloc segur. I amb aquesta Europa timorata i falta de valors al mateix lloc, si som llestos, que han triat els anglesos amb el seu decidit Brexit.


El dolent de tot aquest merder és que als ciutadans normals i corrents ens han deixat poc marge per canviar el relat, com a mínim a Catalunya, on els carrers els han pres els violents, fins i tot en els dies de futbol, que ja és el súmmum.


Estava clar, fins i tot per a Sánchez, que Esquerra deixaria penjat al president del Regne d'Espanya tan aviat com li fos possible i que Puigdemont aprofitaria la primera ocasió per pujar-se a lloms de Junqueras i reconciliar-se per la via dels fets consumats amb els seus fraternals enemics per robar-los les autonòmiques; i que el viatge a Ítaca substituiria a un crescut Iceta per l'actriu Colau, tan donada a canviar d'opinió constantment, com també hem tornat a veure en les últimes hores, i van...


Així que com diem els 'galegos', apliqui's a aquest galimaties, un cop més, aquella contrastada frase que defineix la prudència en estat catatònic: "Velas vir, deixarlas pasar e si te mexan, di que chove". Això sí, com assegura el filòsof francès, amb la cita del qual vam començar a comentar l'actualitat més immediata, sense fiar-nos un pèl dels que fins ara ens han enganyat i segueixen pretenent fer-ho.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH