Barcelona avança, Madrid retrocedeix

Segons la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la contaminació no mata. Malgrat que científics qualificats han respost que sí que ho fa, i de forma inapel·lable, la màxima representant política de la regió madrilenya calla. Sembla mantenir-se un negacionisme a què, en els últims temps, tan acostumats estem per part de polítics populistes (Trump i el canvi climàtic, per exemple). No seria aquest el cas del líder del Partit Popular Austríac (ÖVP), Sebastian Kurz, abans populista xenòfob, i que acaba de subscriure un acord de coalició de govern amb Els Verds, formació que defensa polítiques de sanejament mediambiental i contra el canvi climàtic.

Podrà argüir que Kurz és representant d'un populisme de nou encuny, però no es tracta d'un populisme hermafrodita vàlid per a un trencat o descosit governamental. En la cerimònia de confusió que suposa ficar a tots els populistes que al món són en el mateix sac, caiem sovint en el greu error de motivar la desafecció ciutadana a l'escoltar repetir allò de "tot els polítics són iguals". I els beneficiats, és clar, no són altres que aquells que pesquen al riu regirat de la demagògia i el sense sentit polítics.

En nom de la clarificació semàntica i conceptual, convé recordar que "populisme" a seques vol dir poc, més enllà del seu ús com a arma llancívola entre líders i partits polítics embrancats en la lluita electoral interminable. Què millor esclariment afegir adjectius qualificatius al substantiu del populisme? En realitat tals adjectius haurien de complir la seva funció clarificadora ressaltant específicament les propietats que se li atribueixen al populisme en qüestió. Així, per exemple, reaccionari complementa el tipus de populisme desplegat pel president nord-americà Donald Trump ('Make America Great Again'). Cal recordar que "reaccionari" és un terme referit a ideologies o persones que aspiren a instaurar un estat de coses anterior a aquest. I això és el que Trump segueix oferint als electors nord-americans, ara que encara la recta final de les pròximes eleccions presidencials. Poc importa saltar-se els postulats neoliberals i abraçar la causa del proteccionisme rampant ara acceptada pel capitalisme anglo-nord-americà.

El populisme de la presidenta Ayuso també podria qualificar com de "reaccionari". I això no és tant el resultat de referir les seves paraules a la ideologia d'un partit de dretes. Ho és, més aviat, en referència a la política de retrotraure les coses a com estaven en el passat, com és el cas del trànsit impossible de la vila madrilenya. En realitat, és una proposta de tornar als temps anteriors a les iniciatives de l'alcaldessa Manuela Carmena, qui davant de pressions de tota mena va intentar limitar, encara tímidament, la creixent emissió de la combustió maligna que mata residents i visitants a Madrid.

El contrast l'ofereix puntualment la ciutat de Barcelona, la qual acaba d'estrenar una ZBE (Zones de Baixes Emissions) contra la contaminació atmosfèrica, i que a més és una de les més extenses d'Europa. La mesura compta amb el suport de l'ajuntament Barcelona, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Generalitat. Els efectes, tot i els pocs dies de la seva entrada en funcionament, parlen per si mateixos. La reducció del trànsit a l'endemà de la seva posada en funcionament ha estat d'un 7,5% respecte a el 2 de gener de l'any passat. Segons informacions facilitades pel Servei Català de Trànsit, i durant la franja horària entre les set i les deu del matí, van accedir a la Ciutat Comtal, i els seus quatre municipis limítrofs més populosos, sis mil vehicles menys i van sortir d'això gairebé cinc mil cinc- menys. Les xifres parlen per si mateixes. Mentrestant, l'alcalde madrileny, José Luis Martínez-Almeida ha promogut una moratòria perquè alguns vehicles més contaminants puguin entrar i circular en els carrers madrilenyes. El seu objectiu d'eliminar el Madrid Central de Carmena ha patit diversos revessos judicials, encara que no rebutja la possibilitat d'aconseguir-ho amb alguna altra martingala que permeti el retrocés a la situació anterior. Per a Martínez-Almeida el pla de Barcelona és una "enganyifa".

Segurament també pensi que no s'han de posar traves als efectes deleteris de la venda d'automòbils. Però els ciutadans, encara que sigui en percentatges moderats, comencen a pensar-s'ho més detingudament abans de comprar-se un cotxe nou. I això malgrat el martell piló publicitari que anima als consumidors a adquirir cotxes SUV, "...per només 250 euros al mes" (sic). Cal notar que les vendes de cotxes han caigut gairebé un 5% el 2019, i es tracta del primer descens en set anys. Esperançador, en la mesura que pugui indicar una tendència de futur, les matriculacions de vehicles electrificats, híbrids i de gas arriben les 162.417 unitats, un 40,7% més respecte a 2018.

És descoratjador patir les conseqüències per a la nostra salut de les polítiques negacionistes. Ho és igualment patir tota mena d'afirmacions acientífiques i asocials que pretenen sostenir la lògica infernal d'un sistema mercantilista que ens porta inexorablement a la desnaturalització. I ho és creixentment assistir a una pugna política entre 'minus habens' embrancats en el canallisme verbalista augmentatiu. Què es pot esperar, per exemple, de representants institucionals que afirmaven que en el govern de Sánchez el nou ministre d'Hisenda podria ser un etarra?

País, paisatge i paisanatge... Que visqui Barcelona...!