Ja hi ha taula de diàleg, i ara què?

El temps, la distància, i la bona voluntat són, entre altres, els elements que ajuden a corregir desencontres, això diuen. Per fi, la taula de diàleg sobre Catalunya ha començat a caminar aquest dimecres amb la seva primera reunió al palau de la Moncloa. És un primer pas, diuen les parts implicades, tot i que la mateixa no suposarà un passeig triomfal donada les posicions de les dues parts: Govern d'Espanya i Govern català.

L'escenificació de l'arribada del president Torra a el complex presidencial, sent rebut pel president Sánchez, que en aquesta ocasió havia baixat per les ja clàssiques escales, i la seva salutació més que cordial, hauria de ser estudiat a les escoles diplomàtiques i sobretot en les de negocis. La rebuda va ser com un regal embolicat en paper de cel·lofana, amb un gran llaç vermell que culminava l'operació. Les imatges de cara a la Catalunya independentista han estat molt aconseguides. El mateix que la imatge del president Torra que ha fet debut i comiat i ha satisfet les seves aspiracions abans de marxés de la presidència. Aquesta foto la volia com a colofó al seu "treball" de ruta, amb una rendibilitat per a qui?

Mentre Torra ha tingut el seu moment de glòria, els republicans de la delegació encapçalats pel vicepresident, Pere Aragonès -futur president de la Generalitat- ha deixat aquestes hores de glòria a Torra no ho farà més, són generosos, -en aquesta ocasió- però no idiotes. Hi ha molt joc encara en aquesta taula, que al principi té previst reunir-se cada mes. Suposem fins que hi hagi eleccions a Catalunya, després ja veurem.

Després de la primera reunió de la taula de diàleg, que va durar més de tres hores, la compareixença de Torra en primer lloc, que com sempre ha posat sobre la taula els seus temes estrella, autodeterminació i amnistia.

Això sí que ha reconegut que no ha rebut resposta per part del màxim representant que no és altre que Pedro Sánchez. Bé és el president per dir el que no vol, és clar que en una primera reunió, només és per exposar els temes. En política es diu que quan hi ha negociació, primer es planteja els temes en què hi pugui haver acords, després la resta i les parts han de cedir. Diàleg i imaginació són elements imprescindibles, el dolent del tema és quan una de les parts s'embolica en l'immobilisme, això són figues d'un altre paner.

Mentre que la portaveu del Govern espanyol, Montero, en la seva compareixença, afirmava que la taula no donarà resultats a curt termini, cosa sabuda per gairebé tots.

Ja hi ha taula de diàleg, primera reunió i anunci de continuïtat mensual, ara ve l'actitud d'ERC de dóna suport o abstenir en els Pressupostos Generals de l'Estat Segur que d'una manera o altra, com va fer amb la investidura de Sánchez, ERC no deixarà tirat al govern de coalició per tirar endavant els primers pressupostos del bipartit de la democràcia a Espanya. La postura de JXC, no se sap però s'intueix, votar en contra? No caldrà esperar molt per conèixer-lo.