Teixir veritats amb soltesa

Quan al setembre de 2017, vulnerant el reglament de Parlament, ERC i l'antiga Convergència van derogar la Constitució i l'Estatut, per implantar unes lleis de Transitorietat oligàrquiques, 'tot' es va veure en perill de desastre: l'ensorrament de l'Estat de Dret per un cop a la democràcia. Per arribar a aquella situació, els governants separatistes no van escatimar recursos econòmics a costa dels serveis socials d'educació i sanitat. De manera bast i eficaç la creixent bretxa de desigualtats entre els ciutadans es va atribuir a l'Estat espanyol, que espoliava als catalans.

Rajoy va fer desistiment de les seves funcions de president de Govern (¿com anem a defensar-nos si tenim raó?), Les mentides no es van desmentir amb dades eloqüents i conviccions sòlides. El periodista barceloní Juan Pablo Cardenal ha escrit un llibre conscienciós i valuós, que detalla la trama exterior del procés 'La telaraña' (Ariel), una realitat que és suïcida ignorar i no combatre de manera precís. Cardenal especifica noms i dóna compte de mil detalls de l'espessa xarxa d'institucions polítiques, entitats socials i empreses privades connectades per impulsar la secessió. Una xarxa d'influències polítiques que va estar dorment fins que la Generalitat va tocar a sometent el 2012.

Segons l'Informe 1.319 del Tribunal de Comptes, la Generalitat va gastar en 'acció exterior' (propaganda separatista i antiespanyola) a el menys 417 milions d'euros entre 2011 i 2017. Centenars de milers d'euros en la delegació catalana als EUA. Donacions interessades i elevades de Govern de Puigdemont a l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans. Un malbaratament intolerable i rumbós, acompanyat també de la pèrdua (per descomptat, sense sanció) de justificants de rebuts i pagaments. Viatges incomptables, centenars de debats i conferències en institucions acadèmiques de mig món, articles d'opinió en potents mitjans internacionals. A sobre, la desídia suïcida de l'Estat nomenant càrrecs acadèmics que actuaven (ho segueixen fent) en un 'lobby' dirigit al seu calúmnia i descrèdit.

Té futur la Catalunya no nacionalista: menyspreada i silenciada per l'oficial, postergada pels governs d'Espanya? Sí, sempre que s'unisquen recursos humans, i prengui la veu cantant una mentalitat intensa, intel·ligent, no ideologitzada i... amb humor.