Detinguts per falsos rumors

No va passar per les nostres contrades, sinó a Wuhan. I penso que és un deure recordar-ho per distingir democràcia i totalitarisme i fer un reconeixement als protagonistes d'aquesta història. La història de la gran catàstrofe que estem patint comença quan el director de Departament d'Emergències de l'Hospital Central de Wuhan, Ai Fen, i un grup de metges llancen l'alerta d'un "coronavirus similar a la SARS". Vuit d'ells, inclòs el doctor Li Wenliang, que va morir dies després a causa de la malaltia, van ser detinguts el 3 de gener per la policia de Wuhan per difondre "falsos rumors". Ens ho relata Reporters Sense Fronteres, que ha recollit tota la informació d'aquest esdeveniment in situ, saltant-se els controls polític-policials de el sistema que governa la Xina.

En altres països asiàtics, com Corea de Sud o Singapur, han utilitzat un combatiu sistema de control de tots els ciutadans mitjançant geolocalització que per mitjà dels mòbils pot situar a les persones. Amb això, més els milers de càmeres existents en les vies públiques i una fortíssima campanya de control dels que han donat positiu en els test, s'ha monitorat els moviments i riscos de cada ciutadà. Es juga amb els drets de la ciutadania abans i després.

Ara bé: ¿s'ha traspassat el límit de el dret a la intimitat? És el gran interrogant que està per analitzar. La tecnologia actual permet segregar la informació del perill detectat de la persona que porta un virus, a l'igual que en les votacions electròniques es segrega el vot de la persona que l'ha emès. Aquesta és la clau de tot: controlar les caixes negres de la seguretat i la integritat del procés. En l'actual situació, el control de les dades que poden ajudar a evitar contagis i aïllar els positius és el que més preocupa els qui investiguen aquests processos.

Però hi ha la defensa de el dret a la intimitat, que a Europa està molt ben definida amb unes directives que configuren els drets dels ciutadans i ciutadanes amb total claredat. Es tracta de drets democràtics que s'han de valorar en el seu context, perquè la defensa de el dret a la intimitat de les persones ha de reforçar-se amb el Dret a Saber, el poder conèixer tots els documents públics. És una cosa que a la Unió Europea està regulat per una directiva des de 2009 tot i que Espanya encara no l'hagi ratificat i la nostra feble Llei de Transparència sigui només un primer un pas vacil·lant en l'avanç de el Dret Fonamental a Saber.

La pregunta clau arran de l'informe de Reporters sense Fronteres i l'anàlisi de la Universitat de Southampton, és si s'hauria aturat la pandèmia en el cas que les mesures adoptades a la Xina el 20 de gener ho haguessin estat dues setmanes abans. Basant-nos en el que ha passat en els primers dies de la crisi, es posa en relleu que, sense el control i la censura imposats per les autoritats, els Mitjans xinesos haurien informat al públic molt abans de la gravetat de l'epidèmia, salvant centenars de milers de vides i, possiblement, evitant la pandèmia actual.

Perquè el Centre John Hopkins per a la Seguretat de la Salut, en associació amb el Fòrum Econòmic Mundial i la Fundació Bill i Melinda Gates, va realitzar un simulacre de pandèmia de coronavirus el 18 d'octubre de 2019 i va alertar la comunitat internacional seus resultats esgarrifoses: 65 milions de morts a 18 mesos podria produir un virus si no s'actua i arriba a convertir-se en pandèmia. Però aquestes advertències no van ser per a res ateses pel sistema polític i la policia xinesa. Es pot pensar que, si l'internet xinès no estigués estat aïllat per una sofisticada censura electrònica i els Mitjans no haguessin estat sotmesos a les instruccions de el Partit Comunista, el públic i les autoritats s'haurien interessat per la informació procedent dels Estats Units que s'havia fet ressò de l'epidèmia de SARS (Síndrome respiratòria aguda sever) de 2003, que va infectar a 8.000 persones i va causar 800 morts principalment a la Xina.

El doctor Lu Xiaohong, cap de gastroenterologia de l'Hospital de la Ciutat de Wuhan, detecta el 25 de novembre de 2019 que hi ha una infecció que pot transmetre entre humans i que el seu virus no està controlat. En aquest moment, sense la repressió dels periodistes a la Xina Lu Xiaohong, s'hagués alertat la premsa i es podria haver pres mesures eficients. Però el govern xinès va preferir, com hem dit abans, aturar per falsos rumors a doctor Ai Fen i el seu grup de metges quan van llançar el senyal d'alerta, començant a actuar tard.

Fins al 31 de desembre la Xina no va alertar oficialment a l'Organització Mundial de la Salut, ocultant als mil milions d'usuaris de les xarxes xineses i els seus mitjans de comunicació una informació que ha resultat ser destructiva per a la humanitat. I encara és més greu el que afegeix Reporters sense Fronteres: que l'equip de professor Zhang Yongzhen va aconseguir seqüenciar el virus al Centre Clínic de Salut Pública de Xangai el 5 de gener, però les autoritats xineses el van silenciar i fins a l'11 de gener no van confirmar la seva primera mort pel virus. Els investigadors van haver de filtrar la informació en plataformes de codi obert i les autoritats xineses els van tancar al laboratori. Un immens error amb una immensa responsabilitat davant la humanitat, perquè si hagués funcionat un mínim sistema de transparència el Covid-19 hagués estat un episodi controlat per la Medicina i el món no estaria patint aquesta tragèdia.

A Espanya, el Butlletí Oficial de l'Estat de 28 de març recull una Ordre per a que la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial desenvolupi una aplicació per a mòbils que permeti a les nostres autoritats sanitàries la geolocalització de tots els ciutadans per verificar que es troben a la comunitat autònoma en la qual declaren estar. Al mateix temps, amb permís de l'usuari / a, es validarà la Regió en on estan per personalitzar-les segons els protocols de cadascuna d'elles. I les seves dades es conservaran durant el temps que perduri la crisi sanitària, podent-se usar anonimitzades durant dos anys amb fins estadístics. No es guardarà informació personal ni es podrà fer servir per la policia, cobrint-tot el territori nacional a través dels més de 40 milions de mòbils a Espanya.

En conclusió: les noves tecnologies salvaran vides si són utilitzades per al Bé Comú, amb ètica i amb un control independent. Hem de utilitzar-les amb intel·ligència i transparència per viure millor. Viure en Transparència en una societat no és una modernitat de la Ciència Política sinó un dret que ens dóna vida, enforteix la democràcia i fa més eficient a les administracions públiques. El que ara autoritzem la nostra geolocalització és un test de ciutadania, en el qual hem d'aconseguir salvaguardar alhora llibertats i salut, aïllament i solidaritat. Si ho aconseguim, aquest sacrifici ens reforçarà com a ciutadania i mostrarà la nostra capacitat per actuar amb humanitat.