El Covid19 desconcerta a la modernitat

"Per bruts i ignorants els mata el paludisme. Netegint-se i vagin a l'escola "..., així increpava a unes famílies camperoles una mestra de primària als Andes de Perú, en anys recents...

Ens van batejar, ens civilitzem, ens urbanitzem, ens "modernitzem", diversos ens vam acadèmics... Estudiem a Plató, Aristòtil, Descartes, Kant, Hegel, Derrida, Foucault...

Ara, estem "auto empresonats" a les presons que nosaltres mateixos vam comprar o construïm amb les nostres mans. Ansiosos, espantats. Esperant l'arribada o el pas del Covid19. 

Estem com en l'últim sopar bíblica preguntant en els nostres dintre seu: "Seré jo Mestre?". Però, igual, el virus invisible i "omnipresent" no respon.

Presenciem estupefactes que, com fa set segles enrere, la pandèmia del COVID19 colpeja sense misericòrdia ni més ni menys que als països i ciutats sacres des d'on va emergir la modernitat, amb la seva ciència i la seva economia.

El virus del COVID19, l'origen i final es desconeix, trastoca tots els elements materials i simbòlics constitutius de la civilització moderna, i de la seva expressió econòmica, el capitalisme.

Va anul·lar els principis filosòfics bàsics de la modernitat: llibertat i raó. Després d'aquesta pandèmia, per molt urbans o civilitzats que siguin les i els supervivents, molt difícilment exerciran la seva llibertat individual com va prometre la modernitat.

La raó lineal/matemàtica va ser aclaparada per la pandèmia de la por i la desconfiança. I no només és la derrota de la ciència modèlica occidental. És abans de res l'omnipotència de la por  que repel·leix fins i tot la presència de metges en alguns llocs. Aquest impredictible i invisible està matant metges, banquers, rics i empobrits...!

No content amb aniquilar a la raó i la llibertat, està anul·lant la prepotència del monoteisme religiós. Després del COVID19, les concepcions doctrinals sobre el Déu cristià, musulmà o jueu ja no seran les mateixes. Les religions monoteistes, a l'igual que la religió del lliure mercat, estan sent humiliats per un virus.

La prepotència de la globalització, com la materialització cultural de la modernitat, també està agenollada, a l'igual que el sistema capitalista en la seva expressió del lliure mercat. Se li atribueix a la filla del difunt president del Banc Santander: "Nosaltres som adinerats ... però el meu pare va morir només, buscant el que abunda: l'aire". Sense importar la veracitat d'aquesta frase, el COVID19 ens ensenya el més essencial per a la vida.

Aquest virus invisible està aconseguint el que cap poder hegemònic va aconseguir en els últims temps: reflectir la nostra condició d'éssers fràgils, cridats a la coexistència comunitària. Comunitaris ja no únicament entre humans, sinó dins de la comunitat còsmica.

No va existir en la història cap moviment social tan potent que com el COVID19 posa en escac a la mania privatitzadora de el sistema neoliberal. Les i els supervivents a aquesta pandèmia, per instint de supervivència, defensaran més, crec, la sanitat pública, l'economia pública...

En la tancada, dins de les gàbies de ciment i ferro, estem aprenent que el ciment, els dòlars, l'asfalt, no es mengen, ni ens donen de menjar.

Lliçó per a estimar, retornar i reencantar-nos amb la Mare Terra i les fonts d'aigua. Lliçó per desurbanitzar-nos progressivament. Lliçó per compartir i acumular menys.

La pandèmia del COVID19 sacseja les bases constitutives de la civilitat moderna occidentalitzada, i del seu sistema econòmic. Sacseja les fal·làcies del nostre antropocentrisme i ens recorda la nostra vocació i pertinença a la comunitat còsmica des de la diversitat dels territoris, potser l'últim reducte on es lliurarà la batalla final.