diumenge, 5 de juliol de 2020

Què tenen en comú la sanitat catalana i el bingo?

Carmen P .Flores

El covid-19 s'està portant per davant a milers de vides, algunes de les quals, per la seva edat no han tingut l'oportunitat de ser ateses. El "bicho" ha destapat les mancances de la sanitat: la manca de previsió, organització i els efectes de les retallades sofertes al llarg d'aquests anys, que mai van tornar a recuperar-se. No és la salut la primera prioritat dels governants? Sembla ser que no.


"La curació és qüestió de temps, però de vegades també és qüestió d'oportunitats", deia Hipòcrates uns dels grans pares de la medicina.


Torraverges


La situació sanitària -la econòmica i social també - s'està vivint, amb angoixa per part de la ciutadania. Una angoixa produïda per la impotència de no saber si s'ha tingut o es té el coronavirus. Això és així, perquè a hores d'ara, milions de catalanes/es segueixen esperant els tests que li tornin la tranquil·litat que han perdut durant aquests mesos de confinament. Els dirigents sanitaris, el govern, segueixen perduts en l'inframón del déu Hades, esperant el miracle dels déus de l'Olimp.


Vaig parlar d'un fet que és realment increïble. Un malalt de càncer de pulmó, operat fa dos anys, amb el consegüent tractament de quimio, li notifiquen al gener que el tumor maligne se li havia reproduït. Nou tractament de quimio , ràdio i finalment l'aplicació d'immunoteràpia durant un any més. El tractament li ha agafat al mig de la pandèmia del Covid-19, com a molts altres. L'última sessió de quimio no la van poder donar per la situació de possible contagi. Per descomptat no li van fer els tests del coronavirus, perquè no disposaven d'ells.


Passat el mes i mig posterior al tractament li van fer un TAC, el passat dia 20 d'aquest mes. La visita amb l'oncòleg estava programa per a aquest 27, dimecres, a les 11,30 per informar dels resultats. Dues hores d'espera i quan entra el seu metge es disculpa argumentant que el TAC no estava informat i que esperava parlar telefònicament amb un radiòleg, perquè sortia un trombe en una de les artèries del pulmó. Com  trucada trigava. li va demanar que si us plau esperés fora. Després de trenta minuts, va tornar el doctor, el convido a anar a l'edifici principal, planta 5ª perquè allí li indiquessin el tractament d'heparina que li anaven a prescriure per tal de diluir el trombe. Que havia parlat amb la doctora i que allà intentaria parlar amb el radiòleg perquè fins ara era impossible localitzar-lo.


El sofert pacient va seguir les indicacions, i ja a la planta cinquena, la infermera li va prendre les constants, més anàlisi de sang , un electro i li va indicar que quan tinguessin els resultats i hagués parlat la responsable amb el radiòleg, vindrien a explicar-li tot. Estem parlant de les 14,30 hores. A aquella hora li van donar de menjar. Fins a les 19:00h , no van poder localitzar telefònicament el radiòleg de torn i finalment li va subministrar la primera dosi, li va donar les indicacions corresponents i enviar al pacient a casa amb totes les indicacions del tractament a seguir i les visites corresponents de control.


Els professionals sanitaris van tenir una actitud impecable, és més, crec que amb totes les mancances: personal i material, fan més del que poden, sense cap dubte, són uns autèntics herois que sent la seva professió, no com un treball sinó com una vocació de servei a la ciutadania.


La pregunta és: com és possible que des de les 11,30 hores, fins a les 19:00  no s'hagi pogut localitzar un radiòleg, en dos hospitals de referència: El Duran i Reynal i Bellvitge?


Estem parlant de Barcelona, Catalunya, i no de "Pinganillo de Arriba". Alguna cosa va malament perquè, fets com aquest, que no és una excepció que confirma la regla, sinó una cosa habitual estigui passant, sense que ningú es doni per assabentat. Què està fent el govern de Quim Torra? És una autèntica vergonya que casos com aquest succeeixin cada dia. La sanitat catalana és com el bingo, perquè el que té sort s'emporta el premi. El greu d'aquestes situacions és que la salut no és un joc i els pacients, boles, que entren al bombo i surten a l'atzar i a qui li toca canta, bingo!


Deixar la salut de les persones a la sort posa en risc la vida de les persones, cosa que indigna molts milers d'afectats. Hi ha algú aquí que arregli la sanitat o estan amb això de la independència i que la mala gestió és culpa de Madrid?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH