De tu depèn

Entre el confinament, la disminució o manca total d'ingressos i el cúmul de declaracions -moltes falses i bastant agressives o si més no discriminatòries- les poblacions particularment joves i nens, tot i les seves diferències de cultura, llenguatge i geografia, es qüestionen si aquest ha estat el millor temps per viure. Una adolescent es va preguntar amb honestedat per què ens va tocar viure en aquests temps de violència, malaltia i falta de rumb?

Quan la majoria de nosaltres ens fèiem aquesta pregunta, al voltant teníem oncles, amics grans i sobretot avis disposats a comparar els seus temps amb els nostres i si el cas no ho permetia, la majoria de mestres, fins i tot els més normals, aprofitaven aquest incident per parlar-nos d'història i fins i tot anàlisis sociològiques. Avui són pocs els que se submergeixen en la història política i social de la molt antiga Grècia -abans de Crist i com a vuit mil anys de distància- les característiques de múltiples emperadors romans, senyors feudals, sacerdots de diverses religions experts en la maldat i la manipulació -per igual cristians que otomans, asteques o africans- i governants autoritaris, oligarques i fins demòcrates.

Penso en dones de la colònia a Mèxic, Sor Juana, per exemple, que es va desenvolupar com una nena privilegiada i va concloure la seva vida després de passar per abusos, enganys i limitacions a la seva llibertat. Com oblidar a dones de classe mitjana víctimes de règims militars a l'Argentina o Alemanya? Veure't obligada a utilitzar un pseudònim masculí per expressar les seves idees o registrar els seus descobriments científics a nom del marit, el padrastre o el germà, per tal d'avançar com van fer moltes científiques de l'edat mitjana o la il·lustració i simplement prostituir-te a canvi de pa pel suport propi o dels fills, van ser algunes de les tragèdies d'altres temps no millors que l'actual.

¿Mals governants? N'hi ha hagut des del més remot dels temps prehistòrics, els diversos líders que van assajar des de segles abans de Crist pel que van sorgir des dels basileus fins als geronts a Grècia; els senadors i emperadors romans gairebé sempre acabaven els seus mandats per la deslleialtat o traïció d'algun fill adoptiu, un nebot, o algun grup de senadors. No hi havia governants perfectes per això acabaven enverinats, morts de manera violenta -amb armes punyeixo tallants o fins i tot a cops-o en el millor dels casos suïcidats. Mereixien un altre tracte els genocides d'heretges, els portadors de la verola o la pesta i els nobles? Reis, reines o primer ministres, que solien burlar-se de la plebs, els van donar als seus pobles millors condicions que les actuals?

Europa i Amèrica no són els únics exemples de períodes governamentals desastrosos, la incursió colonial tant dels europeus, com de diversos grups orientals i africans ens esgarrifarien fins al grau de fer-nos donar gràcies cada dia per ser ciutadans de segle XXI, fins i tot amb pandèmia, règims autoritaris i líders poc sensibles o si més no desconeixedors del que és en realitat la Política com a art. Aquells imperfectes governants d'abans a l'igual que els que no canten malament les ranxeres ara, procuraven en contra dels dissidents, llevar els seus béns, desarrelar-, prohibir-los parlar el seu idioma, evitar que desenvolupin la seva cultura, en definitiva, marginar-fins i tot amb la presó o la mort.

La vanitat o el desig de ser com Déu, no era un sentiment sol dels teotihuacans, o dels primers humans temptats per una serp al paradís, avui mateix qualsevol torna a mentida seves promeses després de convertir-se en resident d'un palau, a l' qual amb el temps es mimetitza. Així com en la molt antiga Grècia la major ambició era pertànyer a el consell de geronts -això es facilitava als que posseïen terres i benestar avui els presidents i primers ministres no poden presumir de ser pobre o humils.

Ara mateix després de les falles de tot el derivat de consens de Washington, ressorgeix la discussió sobre l'individualisme i el col·lectivisme; capitalisme o comunisme; o en les diverses definicions que conté la mateixa Bíblia- pessimismes, com els individualistes, contra optimistes com els que conceben la política sistèmicament i no producte de les accions -savies i fins ocurrents- d'un líder determinat.

Es discuteix si és convenient revisar la pertinència de tenir al cap de el poder polític a un expert -professional universitari, militar exemplar, comerciant o empresari reeixit- o simplement optar per algú disposat a governar amb els sistemes que ens ha llegat la història i els diversos moviments pels quals els pobles han transitat. Aquesta opció ens posa en el risc de ser governador en un futur proper per màquines intel·ligents? Quina seria la veritable opció per no dependre només de les "virtuts" de qui ha sabut vendre a la col·lectivitat com el millor, el menys corrupte, el més honest i el disposat a convertir la terra en un paradís? La veritat és que, amb tot i l'augment en les xifres de pobresa l'últim bienni, Vostè que em llegeix, segueix tenint un sostre -aconseguit amb feina i estalvi-serveis bàsics i el mínim per adquirir aliments, i si em permet compartir la meva experiència, li suggereixo que no es refugiï en el vèrtex de la víctima i procuri pensar en el que pot fer perquè la seva circumstància millori.