Diuen que els empleats públics han de fer la seva feina amb diligències i vetllar pels interessos generals amb subordinació i observació de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic. A més, han d'actuar amb els principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa...
La pregunta és, compleixen tots els funcionaris públics amb aquests requisits? Una bona part sí. D'altres en tenim seriosos dubtes, d'acord amb l'actitud d'alguns funcionaris que van penjar pancartes i llaços grocs en els seus llocs de treball com si fossin una propietat seva i no de tota la ciutadania. Parlem de Catalunya, no entrarem en el que passa a la resta d'Espanya perquè la situació que s'està vivint en aquesta comunitat autònoma, a hores d'ara, és única. Des que es va iniciar l'ofensiva institucional -govern de la Generalitat, bona part de Parlament també i dels partits independentistes per saltar-se les lleis- amb l'oposició dels lletrats de la segona institució catalana, s'ha posat en el punt de mira el secretari General i el servei jurídic de la càmera que ell dirigeix. Ja fa uns anys que l'actuació d'aquests funcionaris públics fins a aquest moment discreta va saltar als mitjans sense voler per les advertències, observacions i negativa dels serveis jurídics a validar decisions de la taula -majoria independentista- o aprovar "lleis, decrets" que no s'ajustaven a la llei. No estaven i segueixen sense estar acceptant les decisions polítiques de la majoria independentista del Parlament que ha agafat com a norma saltar-se la legalitat vigent, quan són ells els que l'haurien de respectar i fer-la respectar.
L'equip jurídic del Parlament de Catalunya, amb el seu Secretari General al capdavant, s'ha convertit injustament en la diana dels polítics irresponsables, per no accedir als seus desitjos il·legals, tot i que ells segueixen amb la seva actitud de respecte i acatament a la Constitució i a la legislació vigent. Ells són tècnics, no polítics, una mica del que s'obliden els demòcrates de boca.
El penúltim succés ha tingut lloc aquests dies, quan determinats grups polítics, no cal especificar quins, van debatre el paper de la monarquia. El servei jurídic havia avisat que no era competència d'aquesta institució debatre el tema. Malgrat això, es va dur a terme. La resolució aprovada pels grups independentistes no va ser publicada al Butlletí Oficial del Parlament per decisió del secretari general, Xavier Muro, que té les competències sobre el tema. Doncs la cosa s'ha embolicat, com si aquest fos el tema més important que té Catalunya ara mateix. JXCat va presentar una proposta en què se sol·licitava el cessament de Muro si no publicava la resolució. La Taula no va admetre la proposta, gràcies a la postura d'ERC, que va donar suport al secretari general. Fins i tot el president de la institució es va mostrar contrari a l'actitud dels neoconvergentes. Un fet que ha tornat a posar de manifest, a part de la divisió dels dos partits de govern, la manca de respecte a la legalitat que ells reclamen per a si.
La confusió d'alguns polítics per voler controlar els lletrats que són tècnics, no polítics, passa el límit del que és tolerable i el coneixement de la feina que aquests desenvolupen. Els lletrats tenen encomanat l'assessorament jurídic bàsic a tots els òrgans parlamentaris, intentant garantir l'ajustament al dret de totes les iniciatives i fins i tot a algunes de les conductes dels diputats. Assisteixen a les ponències en la tramitació de les lleis perquè aquestes encaixin adequadament en l'ordenament jurídic, començant pel seu ajust constitucional.
Els diputats solen recolzar-se i confien en aquests assessors coneixedors de la legalitat. Des de la revolució groga, hi ha senyories que saben més que tot el servei al costat i a més demanen obediència cega a la seva constitució particular, que no és altra que obediència cega.
El que ha passat aquests dies, un cop més, al Parlament català és un clar exponent de menyspreu continuat a la Constitució i a altres normes per part d'algunes forces polítiques que han fet bandera de la desobediència al llarg d'aquests anys. Situació que els lletrats no han volgut assumir i que han denunciat recordant a les seves senyories la vigència de la Constitució del 79, l'acatament a les sentències de Tribunal Constitucional i el respecte als procediments que estableix el Reglament del Parlament de Catalunya.
És clar que les advertències i els informes tècnics -que no polítics- poden qüestionar o no agradar, però una altra cosa ben diferent és desacreditar els lletrats que fan un treball tècnic. La política, dolenta o bona, és competència de les seves senyories, algunes de les quals el càrrec se'ls ha pujat a la terrassa. La part més dolenta de l'assumpte és intentar controlar-ho tot per dur a terme els seus projectes saltant-se tot el que no entri en el seu joc. Són els demòcrates a la carta, no precisament la Magna.
Escriu el teu comentari